Preguntes OPORTUNES des de la coherència democràtica

1. Publicat: “ERC donarà suport als Pressupostos de l’Estat a canvi de rebre 900 milions d’euros per a infraestructures “clau” a Catalunya”

Aquest import, és a més del que l’Estat ha d’executar, i que fa anys que pressuposta, o és “una mica” del molt que deu i no ha materialitzat?
Aquestes obres, qualificades de “clau”!, per què no estaven executades fa molt de temps? Són de titularitat i responsabilitat de l’Estat espanyol a Catalunya, i havien d’estar executades fa anys, o de titularitat catalana, però no s’atenien per falta de recursos?
La Cambra diu que aquests 900 milions són una mínima part del dèficit. Segueix ERC la política del “peix al cove”, però, cada any, amb menys “peix i més petit”?
Des de les pautes de negociació, com qualificar que es faci costat a canvi només d’“una mica” del molt que l’Estat deu a Catalunya?

2. Publicat: “El Suprem del Regne Unit sentència que Escòcia precisa permís del Parlament de Westminster per a celebrar un segon referèndum”

No nega que pugui celebrar-se. Diu que ha d’estar consensuat. La líder independentista anuncia “candidatura unitària i serà un plebiscit, un referèndum, de fet”. Les forces independentistes sembla que aniran unides.
Seria possible que els dirigents, partits i votants autodenominats independentistes a Catalunya es presentessin “units” en una sola llista i amb un programa comú i el primer punt fos la independència?
Els fets actuals què suggereixen?
Els partits “dependentistes” ja estan units en contra de la independència! Com qualificar a dirigents que avantposen “partit”, ideologia, fòbies… a “país”?
Qui estan dividits? Els polítics… o els votants?
En què és millor estar dividits i continuar depenent d’Espanya que gaudir dels beneficis de la independència?

3. Publicat: CEO: El ‘no’ a la independència de Catalunya supera en 8 punts al ‘sí’. “El 60% de votants aposten pel diàleg amb Espanya”

Segons els models de negociació més rigorosos, s’han de donar dues condicions inexcusables per a poder negociar i arribar a un acord: 1. Predisposició a l’acord. Espanya, demostra interès per un consens o imposa? Junqueras: “Hem après que l’Estat espanyol mai compleix els seus compromisos”. També va dir a Artur Mas “que ni es plantegi un pacte amb l’Estat!”. I ara…? 2. Mútua capacitat de resposta. Existeix alguna possibilitat que l’Estat espanyol doni resposta satisfactòria al desig de “democràcia”?
En totes les enquestes apareix que més d’un 70% vol un referèndum. Ho atorgaria?
Més: Catalunya té entitat pròpia. Algun indici que l’Estat espanyol respecta la seva història, identitat, cultura, llengua, benestar?
Catalunya és la principal font de riquesa productiva de l’Estat. Espanya dona resposta al nivell de vida, serveis socials, que mereixen els habitants de Catalunya pel que generen amb el seu treball?
L’independentisme és “reacció” als reiterats incompliments, espoli, menyspreu, de l’Estat espanyol amb tots els que viuen a Catalunya. Després del qüestionat constitucionalment 155, ha pres l’Estat espanyol alguna iniciativa per a eliminar les “causes” de l’independentisme? Ha rectificat perquè els que han reaccionat per i amb dignitat democràtica vulguin renunciar al referèndum i vulguin continuar “amb” Espanya, no “sota” Espanya?
Els votants independentistes, actuen per a materialitzar la independència, tant com en parlen?
Què guanyen els que voten NO a la Independència i els seus beneficis?

Com afecta això el nivell de vida, democràcia, llibertat, serveis socials, de tots els que viuen, treballen, tributen, a Catalunya?

Beneficis de la independència o clars perjudicis de la dependència?

Des de la coherència democràtica, què respondre?