La taula de restar

A la taula d’en Bernat

qui no hi és no hi és comptat.

A la de l’Aragonès,

que mai ha servit de res,

ni comptar no val la pena.

Cal ser ingenu de mena

per caure així en el parany,

i tal dia farà un any…

Per als que hi lluquem més clar

és “la taula de restar”.

És perdre el temps endebades,

un trist ball de mascarades,

i fer rebolcar per terra

el prestigi de l’Esquerra.

 

Aquí el seu gran manaire

no ho ha encertat gens ni gaire.

Van passar, a la presó,

l’Oriol per un corró?

Amb horitzó escarransit

només veu ara el partit

i les engrunes migrades

que li deixi, ben comptades,

l’urc del govern espanyol.

Tot plegat és un bunyol.

 

Catalunya independent

no ho serà amb aquesta gent.

Cal obrir uns nous camins,

tant a fora com a dins,

i deixar a la cuneta

els bornis de la tauleta.