Les tesis revisionistes espanyoles aclaparen els jutges espanyols i impedeixen la retirada definitiva del monument franquista espanyol de Tortosa que hi ha al mig del riu Ebre.
El colpisme espanyol que es va fer fort gràcies a la influència alemanya i italiana als anys 30 i 40 va imposar un relat col·lectiu que no s’aguanta per enlloc, manifesten els historiadors més imparcials. Però això no obsta perquè la justícia espanyola igualment ha quedat atrapada per un discurs dubitatiu, entre la interpretació històrica i el col·laboracionisme que va imperar durant molts anys.
Aquesta situació, general en molts aspectes, queda totalment ben plasmada en el monòlit franquista de Tortosa. Si més no és el que ha deixat palès la Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa, després que un exitós acte tingués lloc aquest 13 de juliol.
Des d’aquesta comissió es recorda que ja no queden arguments històrics ni jurídics per mantenir el llegat franquista en l’espai públic. De fet, això es va fer precisament representant l’obra de teatre Mort a les cunetes amb Joan Valentí i Martí Marsal. La causa franquista va ser il·legal, de cap a peus i, per tant, tot el que se’n deriva, també, començant per les seves obres commemoratives i acabant per la monarquia que es va instaurar.
Els darrers supervivents de la Batalla de l’Ebre no poden morir sabent que la injustícia i la imposició es perpetuen en el temps i en les generacions futures. En l’ambient es respirava l’ansietat compartida per no trobar mai més enmig del gran cabal del riu l’estel i l’ocell que recorden un sofriment inacabable. El riu és símbol de germanor i el monument, diuen, és el record d’una crueltat immensa.
Algunes veus, que es mantenen en l’anonimat, plantegen la necessitat dels fets consumats, invocant la retirada física del monument franquista i després ja es veurà, tal vegada com s’havia fet amb la silueta del toro que s’aixecava en els turons de les carreteres catalanes.
