Nostàlgia del futur

Els electors creien en el futur proòxim un cop assolit el 52% favorable a l’independentisme en les darreres eleccions. El resultat, al cap d’un any de nou govern català, és que, per una banda, no es mou la consciència dels electors, però, d’altra banda, tampoc veiem activitat del govern favorable a seguir el camí de la independència.

La democràcia no és contrària a la independència de cap poble. Les identitats nacionals han fet història i han fet dels estats eines de desenvolupament social i de garantia i protecció de l’exercici dels drets humans. La política espanyola està empastifada pels despropòsits i la mentida i s’ha volgut empastifar la política catalana. Els cal desqualificar els polítics catalans, i en aquest sentit, Gabriel Rufian lamentablement ho ha posat fàcil amb la seva incontinència verbal en tractar Puigdemont de tarat, que més que un despropòsit, és un insult inacceptable. Que això passi demostra el dèficit democràtic i els errors en la formació de llistes electorals. Dir que un altre és un tarat no soluciona res, més aviat, és reconèixer que encara no ha entès el valor de la DUI i crea dubtes sobre el seu independentisme. Ja se sap que milita en un partit que no ho és tot.

En democràcia cal ser lleial amb la mateixa democràcia i el poble, amb una actuació responsable que no consisteix a llençar insults a dreta i esquerra. Torpedinar la democràcia i el procés és deslleialtat a Catalunya i és el que es proposen els grans partits espanyols creant el front nacional anticatalà. Continua sent urgent fer respectar la voluntat del poble expressada a les urnes.