Vaga 23M: La seva sentència, la nostra lluita

Fa setmanes, es feia pública la sentència ferma del TSJC que imposa un mínim del 25% del castellà a les aules i dona dos mesos a la Generalitat per a implementar-la. Un cop més, l’Estat espanyol fa servir tota la maquinària jurídica, hereva del franquisme, per reprimir i erradicar la nostra llengua.

Sabem que aquesta sentència no és aïllada. Sabem que es tracta d’una peça més d’una estratègia que ja ve de lluny, orquestrada pels estats espanyol i francès contra l’eix vertebrador dels Països Catalans. Ho veiem també en la Llei del Plurilingüisme al País Valencià, que impedeix que el català superi el 60%, o la nova Llei d’Educació de les Illes Balears, que es limita a blindar la meitat d’hores de català. Per no parlar de la Catalunya del Nord, on l’Ajuntament de Perpinyà ha posat traves a la creació del Col·legi-Liceu de La Bressola, el primer íntegrament en català des de parvulari fins a la preparatòria.

Davant la sentència, però, la resposta del Govern de Catalunya ha demostrat, no tan sols covardia i incapacitat a l’hora de defensar l’escola en català, sinó fins i tot submissió davant les institucions espanyoles que la volen destruir. Amb els nous decrets literalment amenacen de liquidar la immersió lingüística amb l’excusa de la “flexibilitat per adaptar-se a l’ambient social del centre”. Comprant el discurs espanyolista del bilingüisme, la Generalitat pretén acabar amb un model fonamentat en criteris pedagògics i que compta amb un ampli consens social.

Però el desmantellament de l’escola catalana ha estat un procés llarg i silenciós a partir de retallades, d’infrafinançament, d’augment de ràtios o de precarització del professorat (especialment el substitut i interí). Amb aquest abandonament crònic, amb decrets com el que ens presenta ara el Departament d’Educació, es carreguen sense contemplacions l’eina d’integració i de cohesió social que ha estat la immersió lingüística, alhora que l’escola pública com a única garantia d’una educació de qualitat per a tothom.

La realitat és que, sense mestres i professors, sense aules, sense recursos i sense unes ràtios dignes, el català està condemnat a la desaparició. És per això que ataquen la nostra escola. Però també és per això que els sindicats de treballadors i treballadores de l’educació USTEC-STE (IAC), Intersindical-CSC i COS, així com el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, hem convocat vaga i mobilitzacions arreu del territori aquest 23 de març: per defensar l’educació pública i en català.

En conseqüència, exigim el reconeixement del català com a llengua vehicular durant totes les etapes educatives, tant en l’àmbit escolar com en l’extraescolar i de lleure. Exigim al Departament d’Educació i a la Generalitat que posin a disposició tots els recursos necessaris per salvar la nostra llengua. Exigim que abandonin el col·laboracionisme amb l’Estat espanyol i que adoptin mecanismes per defensar jurídicament aquells professors i professores que no claudiquin en la defensa del català. Però, sobretot, exigim que assumeixi tota la competència en matèria d’aplicació de la immersió lingüística i la defensa de l’escola pública i en català.

Fem vaga amb la convicció que només unint forces podrem plantar cara als estats que ens ofeguen: perquè no permetrem que un tribunal espanyol decideixi en quina llengua han de ser les nostres classes; perquè vivim, dia rere dia, aquest desmantellament de l’educació pública a tots els nivells i el retrocés implacable del català. A les escoles i instituts, sota el discurs del bilingüisme imposat a base de sentències i lleis; i a les universitats, sota la bandera de la globalització capitalista que ens vol distribuir arreu del món com si fóssim simples mercaderies.

La supervivència de la nostra llengua —i, per tant, del nostre poble— és impossible mentre continuem sotmesos a les arbitrarietats dels estats espanyol i francès. Si volem un futur on puguem treballar, estudiar i viure plenament en català, només ens queda organitzar-nos i lluitar per l’únic model que ens pot permetre construir el futur que necessita la nostra llengua: una escola pública de qualitat i íntegrament en català per a tots els Països Catalans. Perquè la seva sentència, és la nostra lluita!