Xirinacs va escriure l’autobiografia dels primers vint-i-dos anys anys de la seva vida, que aquí us presentem, quan en tenia 42 i es trobava aquell 1975 empresonat des del 1973 a Carabanchel, per sentència del TOP (Tribunal d’Ordre Públic) que perseguia suposats delictes polítics. Xirinacs ja havia fet dues dures vagues de fam i com ens recorda Dolors Marin Tuyà, investigadora de la Fundació Randa, en els judicis orals només responia en català i només signava si els papers que li presentaven eren en català. Ben lluny de l’error de claudicar al castellà imposat en els nostres dies de pseudo democràcia vigilada. Continua Marin Tuyà: «Persona educada i refinada, home lliure, fet i dret, en radiant plenitud, de forma directa i amb tota la força acumulada, sap perfectament què té entre mans. Escriu a mà, negre sobre blanc, comptant només amb la seva memòria i sense accés a cap document de consulta. Ens descriu les parts positives sense amagar, en cap moment, les negatives o de certa turbulència. Psíquicament i demòticament, aquesta honestedat, afegida a la superdotació i altes capacitats, facilita que vagi trobant les solucions benèfiques i adients bé siguin per a ell, bé siguin per al bé comú.»
El llibre Des de dins de mi, Voliana edicions de 319 pàgines conté dues parts. La part U, la infantesa, fonaments de la seva formació i la culminació del Xirinacs místic. La Part Dos, l’adolescència fins als vint-i-dos anys, el desenrotllament del Xirinacs lògic, que ha de conviure amb el místic. Hi trobareu el Xirinacs fill de pares franquistes però que ja en una comuna d’estudiants del seminari encapçala una autèntica revolució intel·lectual que, d’una banda, ja porta el germen de la tesi doctoral filosòfica que serà Un Model Global de la Realitat, el Globàlium, fantàstica lectura del món conceptual, i de l’altra, l’actitud combativa de l’activista per la pau, la no-violència, la realitat i la independència dels Països Catalans. Recordem per exemple la proposta que va fer de l’arbre de les assemblees per anar accedint des de la base cap a l’autodeterminació catalana que recorda en part al que anys després esdevindria l’ANC. La dinàmica d’obediència/desobediència que es reflecteix ja en aquests primers anys d’adolescència i joventut ja prefiguren tot el desplegament que farà anys a venir com a exemple de desobediència civil amb les seves plantades davant la model i les vagues de fam contra la dictadura franquista. I ja en aquells anys pateix la traïció de les jerarquies catòliques que desballesten totes les propostes assenyades de la comuna de joves estudiants, com després els dirigents polítics desfaran l’Assemblea de Catalunya que preconitzava la ruptura política i que per contra acceptaran la transició transfranquista, per això parlarà de «la traïció dels líders». I encara en la recta final de la seva vida viurà el no assoliment de la unitat independentista que em consta personalment que desitjava.
El llibre no parla d’aquests temes sinó que fa una revisió de les experiències vitals només dels primers records fins a l’ordenació com a sacerdot als 22 anys. Està escrita en tercera persona, en un diàleg interior constant entre l’instint-natura i la raó-societat. Però ens servirà per entendre més bé aquell Xirinacs que admiro sense reserves, precursor del que serà el moviment popular que conduirà al 1r d’octubre del 2017.
