No a l’agressió militar de Putin i Rússia a Ucraïna

A les primeres hores del 24 de febrer Vladimir Putin va ordenar una operació militar sobre Ucraïna. “Vaig prendre la decisió. L’operació té com a objectiu protegir les persones”, es va justificar. Referint-se a les pseudo repúbliques separatistes de Donetsk i Lugansk, de la regió del Donbass, a l’est d’Ucraïna. Però les notícies i les declaracions del govern rus confirmen que es tracta d’un atac generalitzat sobre Ucraïna. Es van produir bombardejos a prop de la capital i altres centres urbans importants com Kharkov, Kharkiv, Dnipropetrovsk i Mariupol. De moment s’haurien llançat uns atacs amb míssils contra bases militars i de la força aèria ucraïnesa. Algunes properes a la capital Kíev. Les notícies parlen que haurien estat enderrocats alguns avions i helicòpters de combat russos. Alhora, des de Rússia diuen haver destruïts bases aèries ucraïneses. Putin va advertir que: “Qui interfereixi, en pagarà les conseqüències”.

Després de més d’un mes d’anades i vingudes de declaracions i amenaces entre Putin i Biden, entre Rússia i els Estats Units i la Unió Europea (UE) i l’OTAN, finalment s’ha desfermat un conflicte armat que com a socialistes repudiem. Les conseqüències d’una guerra a Ucraïna i a la regió la pagaran el poble ucraïnès i rus amb més misèria, morts i crisi social.

No hi ha res de progressiu en aquest enfrontament armat. Sectors de l’esquerra reformista, juntament amb països de fals antiimperialisme i socialisme com la Xina, Cuba, Nicaragua o Veneçuela, recolzen l’agressió russa i Putin com si fos una “víctima” i un lluitador antiimperialista perquè s’enfronta els EUA. Això és fals. Putin encapçala un règim capitalista-imperialista a Rússia, recolzat per una màfia d’oligarques del petroli i el gas. La disputa amb l’imperialisme nord-americà i europeu és simplement pel control polític i econòmic d’Ucraïna. Un país ric en recursos naturals (aliments i mineria). És una disputa que ve des dels anys 90 quan es va dissoldre l’exURSS i es va restaurar el capitalisme a Rússia i en totes les exrepúbliques soviètiques. Des de llavors, l’imperialisme ianqui i la UE venen semi colonitzant, amb les seves multinacionals i bancs els països de l’est d’Europa. Incloent la presència de l’OTAN com a aliança militar imperialista. Ara el govern ucraïnès, soci de l’imperialisme europeu, havia aprovat que Ucraïna entri a l’OTAN. Donant un pas més en la seva subordinació a l’imperialisme ianqui i europeu. Cosa que qüestiona Putin com a cap d’una Rússia capitalista i imperialista que està afeblida econòmicament i políticament.

Per això és una baralla entre sectors burgesos-imperialistes que posa en qüestió la independència d’Ucraïna i la seva autodeterminació nacional. Putin va reconèixer la independència de les anomenades repúbliques del Donbass. I argumenta que són pobles de parla russa que li han demanat que els defensi. Aquest seria el primer argument per agredir Ucraïna. És fals l’argument del dret a autodeterminar-se d’aquesta regió. Ja que es tracta de repúbliques fictícies creades el 2014 amb suport financer i militar de Rússia. Zones que es van anar russificant (traslladant població d’origen rus) ja des de l’època de Stalin i que va continuar amb Putin. En realitat, es tracta d’enclavaments de l’imperialisme rus al territori d’Ucraïna. Com també ho és la península de Crimea annexada per Rússia el 2014. Un enclavament és una creació artificial de l’imperialisme per dividir nacions i dominar punts estratègics. Enclavaments imperialistes són, per exemple, les Malvines, el Penyal de Gibraltar, Israel, Irlanda del Nord, entre d’altres.

Putin ha estat clar en què la qüestió no és només la regió del Donbass. Putin no reconeix tota Ucraïna com a nació independent i la vol sota el seu control. Com ho va ser sota l’imperi tsarista i la dictadura de Stalin. Al súmmum de dir, en el seu discurs del 22 de febrer, que la culpa de tot la tenia Lenin i el govern dels bolxevic de 1917 per haver-li reconegut al poble d’Ucraïna el seu dret a ser una nació pròpia i que havien de decidir voluntàriament si volien integrar-se a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) amb els seus drets d’autonomia i amb la possibilitat de disposar-ne la separació. Efectivament va ser el govern revolucionari de Lenin i Trotski el qui van reconèixer Ucraïna i les diverses nacionalitats que abastava l’imperi burgès tsarista, amb tots els seus drets. Putin va recordar que Stalin s’havia oposat i que, quan va assumir, la seva dictadura va convertir amb repressió, Ucraïna i altres pobles de l’URSS, en el que es va anomenar “una presó dels pobles”.

Ara Putin, un exmembre de la KGB de la burocràcia soviètica, esdevingut restaurador del capitalisme, reivindica Stalin i, de fet al tsarisme, per intentar tornar a aixafar i posar sota el seu control tota Ucraïna. Com a socialistes internacionalistes de la UIT-QI seguirem lluitant per una autèntica autodeterminació del poble ucraïnès que només vindrà de la mà d’un govern de treballadores i treballadors a Ucraïna.

Però de l’altra banda no hi ha res de progressiu ni democràtic. Es tracta de l’imperialisme nord-americà i europeu, i la seva OTAN, que simplement volen controlar ells Ucraïna per seguir super explotant-la a favor dels negocis dels seus multinacionals. Totes dues parts són responsables d’aquesta nova calamitat. És responsabilitat de totes les potències imperialista a la seva baralla de rapinya. És una demostració més de la desfeta social i humanitària que provoca la crisi del sistema capitalista-imperialista.

Per això des de la UIT-QI venim denunciant el perill d’una guerra reaccionària a Ucraïna i a la regió, sense cap bàndol progressiu. L’avenç de l’agressió militar russa i una guerra no té res favorable per als treballadors i els pobles d’Ucraïna i Rússia. Els pobles han de sortir a exigir la fi de l’agressió russa, dels bombardejos i del començament d’una guerra. La sortida de fons a aquesta crisi passa perquè la classe treballadora de Rússia i Ucraïna enfrontin els seus governs i imposin governs de les i els treballadors.

Des de la UIT-QI convoquem a mobilitzar-nos per repudiar l’agressió militar russa sobre Ucraïna. Prou de bombardejos. Fora la ingerència de l’imperialisme rus com de l’imperialisme ianqui i europeu. No a l’OTAN a Ucraïna; per la retirada immediat de tot armament i míssils nuclears de Rússia i de l’OTAN; per l’autodeterminació del poble ucraïnès.