Per una transició energètica amb la cara neta

El 31 de desembre la Comissió Europea va enviar a les capitals d’estat l’esborrany de l’acte delegat sobre la taxonomia relacionat amb les nuclears i el gas. Després d’un període de consulta per als estats membres i experts, que s’ha ajornat fins al 21 de gener, sorprèn un suggeriment curiós com és el de plantejar considerar el gas i algunes nuclears com a susceptibles de ser incloses a la guia de mercats financers, tal com l’associació juvenil i internacional “Fridays for future” i molts activistes verds han denunciat a Brussel·les, davant de les institucions europees.

Els segells de qualitat d’energia verda haurien d’estar per sobre de les pressions, i més quan es proclama als quatre vents que hem de ser sostenibles i les entitats i empreses en presumeixen, quan se’ls atorga alguna mena de reconeixement en aquest sentit. Prou de pervertir el sistema emprant els termes sense propietat i banalitzant la vida del planeta, com si no passés res, només per a “equipar” la situació ecològica i de gestió mediambiental dels diferents països. Tampoc serveix de res parlar d’allò que és o seria ideal, sense fer res per a caminar en aquest sentit des d’ara mateix.

Si com pregonen els científics estem tan malament, no es pot jugar a espantar la humanitat per res o fruits dels propis interessos comercials i econòmics, per justificar l’augment de preus. Tal com experts en la matèria defensen, la defensa de les energies renovables va en contra d’allargar la vida útil de les centrals nuclears, ja que el nostre territori i nosaltres mateixos correm perill. Cal abandonar l’economia fòssil i radioctiva i adoptar l’economia solar amb un nou model d’autoconsum, d’estalvi i d’eficiència, distribuït, municipalitzat amb energies 100% renovables. I només ho assolirem posant primer el que és primer: l’estalvi energètic i regular l’aprofitament dels recursos naturals, no cedint a les multinacionals que només cerquen enriquir-se explotant-los desmesuradament. Només amb la sobirania política i energètica podrem posar mesures o incidir a posar-les. Tal com es diu al web del Ministerio (i al qual hem d’aspirar com a país): “Les energies renovables són recursos nets i quasi inesgotables que proporciona la natura. Pel seu caràcter autòcton contribueixen a disminuir la dependència del nostre país dels subministraments externs, redueixen el risc d’un abastiment poc diversificat i afavoreixen el desenvolupament de noves tecnologies i de la creació de llocs de treball.” Així doncs, cal posar fil a l’agulla i fer front a aquests lobbies, i apostar de manera ferma per la descentralització  i democratització de l’energia per assolir un sistema energètic just. Així ho prediquen Josep Puig i Boix, Doctor en Enginyeria Industrial, amb el seu activisme i múltiples iniciatives empresarials en aquesta línia, i també Santiago Vilanova, periodista i polític, que sempre ha defensat i fet pedagogia en aquesta direcció. I més si els recursos s’estan esgotant i són béns necessaris que cal redistribuir, ja que tothom hauria de poder accedir-hi.

Tot i comptar amb una Llei pròpia de pobresa energètica, hi ha alguns aspectes de la qual que estan pendents de desenvolupar reglamentàriament. El decret llei modificat l’octubre del 2021, ha rebut els vots favorables d’Esquerra Republicana, Junts i els comuns al Parlament català. Algunes de les millores que incorpora el text són la voluntat d’implantar les energies renovables de manera ordenada i equilibrada, aconseguir un major consens amb els propietaris, minimitzar-ne l’impacte social i territorial i també per facilitar la pràctica de l’autoconsum. Si bé pot semblar suficient, cal tenir en compte els clams de les entitats ecologistes de les terres de l’Ebre, amb el suport de la CUP de molts ajuntaments, per exemple, que exigeixen un Pla Territorial o Pla Director que permeti planificar-ne la implantació, seguint les recomanacions de la Llei de Canvi Climàtic i la moratòria de tots els projectes fins que no s’aprovés, que va ser desestimat pel Govern, ja que hauria implicat haver de cancel·lar i aturar macroprojectes que ja estan en marxa. Cal anar concretant i veure com es vagi desenvolupant el full de ruta que el Govern desplegarà segons va presentar el president Aragonès i la consellera Jordà, com la Xarxa d’Oficines Comarcals de Transició Energètica, el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les energies renovables, la Llei de transició energètica o la creació de l’energètica pública.

Per regular i facilitar el procediment a través del qual el tercer sector ambiental pugui rebre informació i participar en l’elaboració dels plans i programes de medi ambient, es crea amb el DECRET 2/2022, de 4 de gener, el Registre d’Entitats de Medi Ambient que podeu consultar aquí.