Alexa (II de II)
No puc començar sinó demanant disculpes per haver-vos mantingut tants dies atrapats en l’insomni. Sé que us ha estat difícil agafar el son. Que no us ha estat fàcil contenir-vos i sortir corrent a comprar una “Alexa”. Entenc que més d’un, després d’assabentar-se del que podria tenir resolt tan sols dient “Alexa, buenos días”, hagi fet córrer la imaginació i s’hagi vist obrint la porta a la tarda tot dient “Alexa, ya estoy en casa”. Quin plaer arribar a la cuina i veure que el bullidor d’aigua ja està en marxa, sentir com la nostra música favorita comença a sonar, sentir de fons el soroll del robot aspirant el parquet del menjador i notar que la calefacció ja està produint efecte. I sí, també ho sé. Sé que aquells qui encara teniu la ment més inquieta ja us haureu vist atenuant els llums, abaixant les persianes i acotxant als nens mentre sona una cançó de bressol, amb tan sols haver pronunciat “Alexa, buenas noches”.
Tot això es pot fer?, potser pensareu els més escèptics. Doncs, sí, però, i ara enllacem amb el final del primer article, no tot són flors i violes. Si volem tenir allò que se’n diu una casa intel·ligent, necessitarem envoltar-nos d’enginys intel·ligents: Bombetes, endolls, càmeres de vigilància, ventiladors de sostre, termòstats… I un cop els tinguem, haurem de crear les corresponents rutines per establir què volem que facin i en quin ordre.
Entenc que per a alguns pot ser fàcil, alhora que molts altres us esteu posant les mans al cap mentre elucubreu que, en cas de tenir-ne, seria més senzill instruir a la minyona perquè acabés fent les mandonguilles al gust dels de casa.
Dificultats a banda, us he de dir que en les coses més bàsiques pot resultar d’utilitat i acabar sent força divertida. Proveu de demanar-li el més inversemblant que, encara que la resposta no us serveixi de res, segur que us farà esbossar un somriure.
El que em desagrada i m’inquieta és que acabem convertits en uns dèspotes mal educats. Sobretot la canalla. Dir el nom d’Alexa és el que desperta a l’aparell i el deixa expectant per rebre tot seguit quin és el nostre desig, però els seus creadors han omès que calgui afegir un “si us plau” perquè la instrucció s’executi.
Personalment, li dono les gràcies cada cop que acaba de fer quelcom i us asseguro que és un encant quan em respon amb paraules educades les gràcies donades. Proveu-ho.