Arreu: setmanari d’Informació General de Catalunya, fou una revista que va néixer l’octubre de 1976. Va ser una revista d’esquerres i íntegrament escrita en català.

En el número zero de la publicació, datat del 18 d’octubre, es posiciona i fa una declaració d’intencions ben clara com a una publicació que “apareix amb la pretensió genèrica de contribuir al millor coneixement de Catalunya (…) i que s’esforçarà a posar l’accent per donar suport a les lluites de les classes populars, dels sectors més marginats per l’actual sistema polític, de la vida de les comarques i del poble, en general, que considerem protagonistes de la lluita històrica contra el feixisme i la garantia màxima d’una futura convivència democràtica, així com la força que ens empeny”.

La rellevància o particularitat que la converteix en una valuosa font d’informació és que explica la Transició, les lluites i reivindicacions pròpies dels anys 1976 a 1977, que si bé prometia molt tingué una vida molt curta ja que només en van sortir vint-i-quatre números, i que se suma a moltes publicacions de caire polític, per diversos motius, com es pot endevinar. La seva pretensió pedagògica queda palesa en la secció dedicada a la cultura popular, i alguns dels temes habituals són el feminisme integrador i l’ecologisme.

Publicitat

Vinculada al PSUC, era una revista interessada en els posicionaments polítics en contra del franquisme, si bé també posava èmfasi en el factor cultural i era sobretot una publicació compromesa, en la qual van participar-hi, com a membres de la seva redacció o com a col·laboradors, molts reconeguts periodistes i escriptors de la generació de la postguerra com Manuel Vázquez Montalbán, Lluís Maria Xirinachs, Josep Benet o Xavier Vinader.

Aquesta i altres publicacions d’aquest període les podeu consultar a les biblioteques i arxius que hi ha recollides aquí.