En defensa de la nostra llengua
Constituents per la Ruptura (CxR) denúncia la inacceptable ingerència del poder judicial espanyol en el món de la docència a Catalunya. Una mostra n’és el cas de la sentència sobre la obligatorietat del 25% de classes en castellà a l’escola de Canet de Mar.
CxR Constituents considerem la sentència ideològica i a més inaplicable, degut a la pèrdua de vigència de la Llei Wert i a la propera entrada en vigor la Llei Celàa. Tanmateix el nostre rebuig depassa els tecnicismes de la legislació espanyola i descarta els rangs de subordinació pretesos entre institucions de l’estat i l’autonomia catalana.
Obviem aquí que les institucions catalanes tenen sempre el deure de defensar la cooficialitat constitucional espanyola de la llengua catalana. De la mateixa manera que l’Estat (tot: executiu, legislatiu i judicial) té l’obligació de vetllar pel manteniment de la riquesa cultural que representen les altres llengües oficials, en comptes dels atacs constants i el menysteniment actual.
Proposem a les institucions d’ensenyament que, apliquin a partir d’ara estrictament en el 75% de classes el català exigit per la sentència, amb especial zel en les escoles de l’àrea metropolitana.
CxR Constituents interpel·la la Conselleria i el Govern a reportar anualment al Parlament i la societat sobre els avenços que s’assoleixin en l’ús de la llengua pròpia de Catalunya, un dret prioritari de la ciutadania catalana. Partim de la certesa que la comunitat docent i el Parlament son les úniques entitats aptes a determinar les pautes educatives escolars.
Apel·lem a la comunitat escolar catalana: pares, docents, assistents i les mateixes estudiants, perquè reaccionin amb una intensificació de l’ús de la llengua pròpia: el català, en tots els àmbits de la convivència escolar: la recreació, els menjadors, l’esport, les activitats extraescolars; a que estimulin i acompanyin els diàlegs entre escolars en català de manera proactiva i vigilant, i exerceixi el seu dret a parlar i escriure la llengua pròpia de Catalunya arreu i a tothora, com una pràctica militant més dels seus drets de ciutadania.