Espanya: El cap de la cèl·lula terrorista islamista va morir de debò en una explosió?

Reedició de l’article inicialment publicat el 30/6/2020

Cada vegada surten a la llum més circumstàncies estranyes. Declaracions que són silenciades, l’imam era un confident del servei secret i els terroristes supervivents no van ser acusats d’assassinat.

Ja fa temps que no és cap secret que el cap dels atemptats terroristes de l’estiu d’ara fa tres anys a Barcelona i a Cambrils era un confident del servei secret espanyol.

El diari Público ja va destapar fa un any que el servei secret i altres forces de seguretat espanyoles estaven en contacte amb l’imam Abdelbaki Es Satty fins a l’agost del 2017, de la qual cosa també havia informat Telepolis.

Ara, Público ha afegit i publicat que una declaració fonamental sobre la tasca d’Es Satty per al servei secret espanyol s’ha amagat entre el munt d’actes d’investigació de 100.000 pàgines i ha estat ignorada per la fiscalia i la guàrdia civil. El diari no creu que sigui cap casualitat, ja que es tracta d’un testimoni central en un interrogatori que Espanya va demanar expressament a les autoritats belgues.

El diari creu més aviat que volien amagar aquesta declaració, per això no és citada en un resum de les investigacions dins del marc de la petició d’ajuda legal, i tampoc no figura a l’índex del contingut d’un CD on és arxivada. Per aquest motiu ni el jutge ni els advocats no en tenien coneixement, i al jutge instructor no li van passar cap traducció de la declaració.

Es tracta d’una declaració testimonial de cinc pàgines de Soliman Akaycouch, director d’una mesquita a Diegem, a la vora de Brussel·les, on Es Satty volia predicar. Akaycouch ja va ser interrogat tres dies després dels atemptats, i a la declaració publicada per a Público va dir que Es Satty, segons paraules pròpies, estava en contacte telefònic amb el servei secret espanyol. “Em va dir que parlava amb el servei secret espanyol que, entre altres coses, volia saber on era”, va declarar el director de la mesquita.

El director de la mesquita considerava l’imam sospitós per la seva radicalitat i el seu extremisme. Per això s’havia posat en contacte amb la policia belga, que a conseqüència d’això va fer preguntes a la policia catalana. Però no es va obtenir cap resultat perquè els Mossos d’Esquadra, com ja se sap, no havien estat informats per part dels col·legues espanyols de les activitats del conegut islamista radical i ex traficant de drogues. Tal com Telepolis ja va informar, els mossos tampoc no tenien accés a les importants dades i possibilitats del Centre de Lluita contra el terrorisme i el crim organitzat (CITCO).

Com a rerefons, hi ha també l’increïble fet que el 2015 la policia nacional espanyola hagués advertit islamistes radicals de les investigacions de la policia catalana. Aquest grup, que va ser desarborat amb l’«Operación Caronte», volia fer atemptats contra les institucions jueves a Barcelona i contra el Parlament. Els islamistes també estaven en contacte amb un neonazi amic del cap del grup, per tal de proveir-se d’armes i d’explosius, però que de manera sorprenent, no va ser acusat de “donar suport al terrorisme”.

Els grans partits impedeixen l’esclariment de la complicitat de l’imam amb les forces de seguretat.

Aquests fets s’enllacen amb una sèrie completa d’anomalies al voltant de les activitats islamistes a Catalunya i d’Es Satty, que ja era conegut com a islamista radical per les forces de seguretat espanyoles. Estava en contacte amb altres islamistes radicals i era amic d’un dels que va dirigir el 2004 la massacre a Madrid amb 191 morts. Curiosament, Es Satty va sortir prematurament de la presó on complia condemna per tràfic de drogues. La seva extradició al Marroc, que havia estat disposada a la sentència quan ja hagués complert la pena, tampoc no va ser feta efectiva perquè “ja no constituïa cap perill”.

D’anomalies encara se’n podrien comptar més, per exemple el fet que tots els grans partits del parlament espanyol es neguessin a investigar les relacions de l’imam amb les forces de seguretat; o el fet que els supervivents de la cèl·lula terrorista no van ser acusats d’assassinat, encara que haguessin matat 17 persones —entre elles una dona alemanya— i que preparaven atemptats monumentals que van ser frustrats perquè la nit abans una part del grup va morir quan va explotar la bomba que estaven muntant.

“Dubtem que l’imam de Ripoll sigui mort”

L’anomalia més nova i més interessant, però, és que ara sorgeixen dubtes molt greus sobre si l’espia Es Satty realment va morir construint la bomba a Alcanar, fet del qual fins ara s’havia partit. L’advocat Jaume Cuevillas va declarar a la televisió catalana: “Dubtem que l’imam de Ripoll sigui mort”. Cuevillas representa la família del nen Xavier Martínez, que també va ser assassinat per la cursa terrorista de la furgoneta a la Rambla.

A les actes corresponents no s’ha trobat cap prova, com ara vestigis d’ADN que demostrin que Es Satty realment fos a la casa en el moment de l’explosió. Segons els investigadors, allà hi havia de quatre a cinc terroristes. Però en el munt de runes només s’hi van trobar restes de dues persones, de les quals només una es va poder identificar. A més hi ha testimonis que van declarar que el cotxe de l’imam va marxar del lloc poc després de l’explosió, i va ser trobat més tard en un poble proper.

Al munt de runes tampoc no s’hi va trobar el mòbil d’Es Satty. Amb aquest telèfon, extreu l’advocat de les actes de la investigació, encara es van fer telefonades quatre dies després de l’explosió. Així mateix, com ha descobert Público, l’adreça de correu electrònic, a través de la qual el cap terrorista estava en contacte amb el servei secret, encara es va fer servir després de l’explosió. Per Cuevillas, és especialment sorprenent que ningú no hagi reclamat el cadàver de l’imam, però que la seva neboda comprés dos bitllets de vol l’endemà de l’explosió i hores abans de l’atemptat de Barcelona. Per tot això l’advocat va expressar dubtes justificats “que Es Satty sigui mort”.