L’anomenat acord del passat 05/07/2021 entre el govern espanyol i els sindicats majoritaris (UGT, CCOO i CSIF), teòricament, per reduir la temporalitat en les administracions públiques de l’Estat espanyol, és un pacte que podria definir-se com a una estafa social a 800.000 interins i que voreja la prevaricació: incompleix de totes totes amb la directiva comunitària 1999/70/CE.
D’entrada s’ha de dir, alt i clar, que per respectar la normativa europea, és a dir, la sentència del TJUE i la jurisprudència europea en relació amb l’abús de temporalitat dels funcionaris interins a l’Estat espanyol només hi havia tres opcions: 1) La fixesa. 2) L’indefinit a extingir. 3) Un concurs de mèrits restringit, sense oposició. Per altra banda, en relació amb les “possibles” indemnitzacions que preveu l’acord, pels interins que no superin l’oposició/concurs considero que han quedat molt curtes i poc socials. En comptes dels 20 dies per any treballat de les retribucions fixes amb un màxim de 12 mensualitats, els sindicats majoritaris, per justícia social i el govern espanyol que s’anomena el més progressista de la història, haurien d’haver previst unes indemnitzacions de 33 dies per any treballat, de totes les retribucions, amb un topall de 24 mensualitats; encara que el més greu d’aquest acord tan feble i fràgil és que no s’ha previst una “excepció” per als majors de 55 anys, amb 10 anys en el mateix lloc de treball. De fet, tal com deia la jurista i expresidenta del Tribunal Constitucional entre 2004 i 2011. “Una solució excepcional per a una situació excepcional”; és a dir, convertir en treballadors “fixos a extingir” a aquests interins que no superin l’oposició, en abús de temporalitat, fins a la jubilació. I tot això, tenint en compte que la nova llei de pensions penalitza de mala manera les jubilacions anticipades.
Sense cap mena de dubte, si no s’apliquen aquestes excepcions i altres modificacions, aquest acord representarà un drama social en majúscules als interins, de carn i ossos, que no superin aquesta oposició/concurs. A més, si la justícia espanyola i les administracions públiques continuen sota la sospita de la prevaricació, ens quedarem sense els tan anhelats fons europeus.
