Representants dels països bàltics i Eslovènia debatran a Catalunya sobre els seus processos d’independència unilateral

Els dies 7 i 8 de maig, exrepresentants públics i antics líders de la societat civil dels països bàltics i Eslovènia participaran en un congrés internacional digital, Congrés d’Independències Unilaterals, que tractarà els processos d’independència dels seus respectius països, per tal de guanyar perspectiva sobre els passos a seguir per part de l’independentisme català. El congrés durarà dos dies i constarà de cinc seminaris, en sessions a porta tancada per Zoom. La inauguració i la clausura de l’acte s’emetran en directe a través de les xarxes socials de l’Assemblea.

Representants com Dimitrij Rupel, ministre d’Exteriors eslovè durant el procés d’independència i entre el 2000 i el 2008, i exalcalde de Ljubjana i portaveu dels observadors internacionals durant l’1-O; Ülo Laanoja, un dels organitzadors de la Via bàltica, exdirigent del Front Popular d’Estònia i exmembre del primer parlament independent d’Estònia, i Vents Armands Krauklis, alcalde del municipi de Valka, líder del Front Popular Letó a la regió de Valka durant el procés d’independència de Letònia, compartiran els seus coneixements i oferiran un punt de vista únic durant les sessions.

A més, el Congrés comptarà amb la participació d’especialistes i acadèmics com Ramón Grosfóguel, activista porto-riqueny i sociòleg del Departament d’Estudis Ètnics de la Universitat de Califòrnia a Berkeley; a més dels experts i acadèmics catalans Xavier Cuadras, Albert Noguera, Eulàlia Pasqual, Jordi Arrufat i Daniel Soler. L’acte inaugural comptarà amb la participació de la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i estarà presentat i moderat pel periodista i director del diari digital Vilaweb, Vicent Partal.

Per participar en els tallers, els assistents han d’inscriure’s al web. Cadascun dels tallers tindrà una capacitat de 60 participants i cal inscripció. La participació és gratuïta.

Els exemples dels països bàltics i d’Eslovènia s’han escollit perquè són geogràficament i cronològica propers a Catalunya (aquest any és el 30è aniversari de la seva independència), i per haver estat aconseguits davant d’un estat molt més poderós que ells, a través del desbordament democràtic, la desobediència civil i la via dels fets consumats.

Amb aquesta finalitat, aquests processos s’analitzaran des d’àmbits com l’economia, la defensa i la seguretat, les relacions internacionals, els seus processos constituents o les seves estratègies de desobediència civil, per tal d’extreure’n lliçons i aprenentatges que puguin ser útils per a reactivar i reimpulsar el moviment independentista català.