Amb aquest títol –i el subtítol de Revolució o col·lapse-, el veterà periodista, consultor ambiental i escriptor ecologista Santiago Vilanova (Olot, 1947) ha publicat a Edicions 62 el que considerem un dels llibres més informats i de mirada més àmplia i crítica sobre un dels grans temes del món actual. I és que, a les crisis ecològica, energètica i econòmica, que s’arrosseguen de fa anys, s’afegeix ara la sanitària, totes les quals afecten el clima mundial i, evidentment, d’una manera o altra, tota la humanitat.
Ho comencem a saber i a patir, i també comencem a intuir que, tantes crisis alhora, no poden ser fruit de la casualitat. Sense paranoies conspiratives –l’autor està curant d’espants, perquè sap com les gasta el poder mundial-, en Vilanova detalla com hem arribat fins aquí, els advertiments que van fer-nos al llarg del segle XX grans homes i dones de les ciències naturals, socials i humanes, i s’endinsa, en un primer i llarg capítol, a fixar el que pot ser, a Catalunya, un primer escenari, el del col·lapse.
El “progrés” tecnològic, el “creixement” econòmic i el “desenvolupament” espectacular de les forces productives i dels recursos de la naturalesa que ens van fer creure, després de la Segona Guerra Mundial, que eren infinits resulta que no ho eren, que tenien uns límits, com van recordar-nos fa gairebé cinquanta anys, el 1972, experts que van assessorar el Club de Roma, al mateix any que a la Cimera del Medi Ambient Humà, a Estocolm, altres tants científics i els primers ecologistes americans i europeus, van advertir de les conseqüències ambientals i humanes que patiria la Terra si es continuava amb el mateix model de creixement.
Ha passat, doncs, mig segle, i el debat –corregit i augmentat- continua amb més virulència encara, perquè la inèrcia del procés destructiu sembla imparable. A Catalunya, també. L’autor –molt bregat en l’anàlisi conjunt ecològic, econòmic i polític a nivell internacional i europeu- passa revista a la situació catalana, que és la seva i la nostra, i no s’està, amb profusió de dades, informes i avals científics, de dir el que pensa i el que sap.
I ho sap com a cronista i reporter, durant tants anys, als diaris i després en la vintena de llibres que porta escrits, que no han tingut, per part del sector polític i governamental (tant de socialistes, com de convergents i republicans), tota l’atenció que es mereixen. I és que a l’hora de denunciar covardies, interessos, ignoràncies, incoherències i mala fe no ha callat mai i, per tant, aquest últim llibre seu, de més de tres-centes bones pàgines i àmplia bibliografia, no n’és una excepció.
A Catalunya, també, totes les parcel·les del cicle biològic estan afectades pel mateix mal model de creixement: residus dels purins, pèrdua de glaceres del Pirineu, incendis, plagues i patògens, inundacions i sequeres, afectacions als deltes (Ebre, Llobregat, Tordera), regressions de platges, afectacions als herbeis submarins, sobrepesca, la congestió contaminant a Barcelona i entorn, l’impacte climàtic sobre la salut, la relació que cal fer entre Covid-19, crisi ecològica i la tecnologia 5G, els insecticides i herbicides contra els camps i arbres, les abelles amenaçades i, en fi, tot el que es deriva de la biodiversitat en perill, agreujada per una gestió molt deficient del patrimoni natural, agrari i energètic, sobre la qual apunta la necessitat d’una nova governança conjunta i transversal de les conselleries implicades, com detalla en el tercer i últim capítol, després de reclamar en el segon el paper indispensable de la societat civil com a motor revolucionari del canvi social indispensable.
Als seus gairebé 75 anys, el veig com quan en tenia 30 i iniciàvem l’aventura vital i professional d’empènyer els nostres ciutadans cap a aquesta revolta humana, cultural i política, ara ja inajornable.