El 9 de març de 2021, el Parlament Europeu va cometre un greu error davant els ulls del món quan va aixecar la immunitat parlamentària del president català a l’exili, Carles Puigdemont, i els seus dos ministres, la professora Clara Ponsatí i Toni Comín, a petició d’Espanya. El fet que el poder judicial polititzat i no independent de l’Estat espanyol persegueix polítics dissidents i representants de la societat civil catalana per raons polítiques i, per tant, viola els drets humans elementals, no va impedir que la majoria dels diputats europeus votessin a favor de la suspensió de la immunitat dels seus tres col·legues. Qui continuarà escoltant i creient en un parlament d’aquesta mena quan pretengui fer front a les violacions dels drets humans en estats de fora de la Unió Europea amb doble moral hipòcrita? A la Federació de Rússia, a la Xina, a Turquia i en molts altres països, es va observar acuradament que una clara majoria parlamentària del Parlament Europeu —404 (en la primera votació 400) dels 693 vots emesos— fa costat a l’Estat espanyol en la seva persecució dels dissidents polítics catalans. Vae Europae! Fuit dies ignominiae!
Com és ben sabut, només recentment un tribunal belga de segona instància va rebutjar l’extradició d’un altre ministre català a l’exili perquè, d’una banda, el tribunal espanyol que demanava l’extradició no tenia jurisdicció competent i, per una altra, segons els jutges belgues, Espanya violava seriosament una Directiva europea — «DIRECTIVA (UE) 2016/343 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 9 de marzo de 2016 por la que se refuerzan en el proceso penal determinados aspectos de la presunción de inocencia y el derecho a estar presente en el juicio». Per aquest motiu, els tres dissidents polítics perseguits de Catalunya no haurien de témer l’extradició per part del poder judicial belga. No obstant això, el fet que el Parlament Europeu decidís suspendre la immunitat parlamentària dels tres catalans en coneixement de la sentència de segona instància del tribunal belga, que a més citava una decisió rellevant de l’òrgan competent de les Nacions Unides en el seu raonament, va decebre milions de persones als Països Catalans i va demostrar al món sencer la duplicitat de l’actual Parlament Europeu, que, com és ben sabut, accepta que un dels seus diputats electes, Oriol Junqueras, romangui empresonat en una presó espanyola i, per tant, se li impedeix exercir el seu mandat. D’altra banda, fins i tot abans de la votació del 9 de març de 2021, el procediment en el Parlament Europeu va patir clares deficiències de procediment que podrien conduir a la constatació de la seva nul·litat.
No obstant això, hi va haver —a més de 42 abstencions— també 247 justos entre els diputats al Parlament Europeu que seran recordats positivament:
247 justos entre els diputats al Parlament Europeu que es preocupen pels drets humans, els ideals europeus i l’estat de dret.
247 justos entre els diputats al Parlament Europeu que no es van aferrar als dictats d’Espanya.
247 justos entre els diputats al Parlament Europeu que un dia seran reconeguts en la República Catalana.
https://www.vilaweb.cat/noticies/carta-52-eurodiputats-contra-suplicatori/
Jan Jambon (primer ministre de Flandes) sobre els presos polítics a Espanya i el sistema judicial espanyol:
https://twitter.com/SanderLoones/status/1370109998685163520?s=20
________________________
Podeu consultar la versió original alemanya a change.org, així com versions en altres idiomes com el català.
