De ja fa massa, desgraciadament, vivim uns temps en què la política, lluny de ser el que hauria de ser —un debat constructiu sobre la millor manera de fer funcionar un país, en què prevalgués la màxima cobertura de les inquietuds i necessitats dels ciutadans—, ha esdevingut un espectacle grotesc, en què lluny de treballar de forma constructiva, els personatges que l’encapçalen i tota la seva camarilla es dediquen, sense escrúpols, a treure bilis per la boca i a fer tota mena de tripijocs, en una aferrissada cursa per veure qui la diu més grossa per ensorrar el contrincant, com si no tinguessin arguments prou elaborats per debatre, d’una manera elegant i formal, d’allò que sigui defensable o reprovable.
Aquesta manera de fer o ser, per desgràcia, és una pràctica excessivament estesa, i de cara als nous comicis es preveu que hi ha determinats partits o faccions que encara no han abandonat aquests mals hàbits.
Per sort, entenem que darrerament està emergint un nou corrent de gent que defensa una nova manera de fer política. En diuen Nova Política, i una de les premisses per les quals aposten és el bon joc, el joc net, en què el que es defensi siguin projectes clars, engrescadors, il·lusionants, que recullin les vertaderes inquietuds del poble al qual aspiren a representar.
És cert que, en el cas de Catalunya, des de ja fa una bona temporada, hi ha un ambient enrarit. Diguem-ne que la vella política tòxica de sempre s’ha anat estenent, i en moltes ocasions ha acabat desdibuixant quin és l’autèntic objectiu del debat polític.
La repressió, la presó i l’exili, amb una clara premeditació i traïdoria per part de l’Estat espanyol, ha estat a punt d’aconseguir la desfeta del moviment independentista. Les mentides i els enganys han dut els vells partits a la confusió i s’han perdut en la manca d’estratègia per aconseguir l’autèntic objectiu, que és la llibertat del nostre poble.
Per això, ara és el moment de fer foc nou, de deixar enrere formes de fer malintencionades o maquiavèl·liques, de pactes rocambolescos procedents de velles i absurdes maneres de fer i ser, i de començar a anar per feina.
Comencem a fer neteja de les males praxis, de la mala fe, de pactes obscurs amb segell de gust pel poder, i comencem a anar de cara. Plantegem un projecte clar i net, defensem els interessos per cobrir les necessitats reals dels ciutadans i projectem un futur de progrés allunyat d’estats retrògrads, corruptes i corrosius.
Avancem cap a una política transparent, honrada i diligent, argumentada, que escolti el ciutadà, que sigui radicalment democràtica des del principi, en què els candidats aspirants a representats emergeixin de la ciutadania organitzada i no de llistes tancades designades pels capitostos de torn, i en la qual l’objectiu principal sigui l’alliberament nacional, per defensar el benestar, la llengua i la cultura, i s’anteposin els interessos de tots els ciutadans, vinguin d’on vinguin, respectant el passat i les tradicions, però recollint l’experiència i aportant el nou coneixement per a la construcció d’un país modern i actualitzat, en el qual prevalguin els principis ètics, el reconeixement, el respecte a la diversitat i que no tot s’hi valgui.
Sembla que des de Nova Política apunten alt, perquè saben que hi ha candidats amb valors, prou excel·lents i amb prou talent disposats a treballar-hi.
Perquè aquest és el país que volem!
