Sessió del Parlament de Catalunya | Parlament de Catalunya
Sessió del Parlament de Catalunya | Parlament de Catalunya

Si a les eleccions del 21D del 2017 imposades pel govern espanyol després d’aplicar el 155 el context va portar al fet que hi hagués poca proliferació de candidatures, en les eleccions del 14 de febrer sembla que serà just el contrari. En el cas de l’espai electoral independentista és on aquest fenomen és més notable. Si el 21D hi va haver tan sols tres candidatures -Junts per Catalunya, ERC i la CUP- que optaven a recollir el vot independentista, aquest cop hi podria haver fins a vuit candidatures que batallessin pel mateix. D’aquestes vuit, n’hi ha cinc que necessiten recollir avals de ciutadans amb dret a vot que representin el 0,1% del cens. Caldrà veure quines d’elles els aconsegueixen, ja que la tasca requereix certa estructura al territori per poder aconseguir que 5.600 persones firmin de forma física -unes 4.000 a la demarcació de Barcelona, entre 500 i 600 a Tarragona i Girona i 300 llargues a Lleida- en un context de covid-19 que ho complica encara una mica més.

El malestar entre una part de les bases independentistes pel balanç assolit els darrers tres anys, en els quals el govern de Junts i ERC no han fet més que recular, ha causat l’aparició de molts nous partits i organitzacions que tenen per objectiu ser una alternativa als grans partits independentistes. També dins l’espai post-convergent hi ha hagut molt de moviment, amb el divorci entre Junts per Catalunya i el PDeCAT, l’escissió prèvia de Marta Pascal, la conversió de la Crida Nacional en la fundació de JxCat i l’apropament de diverses organitzacions al partit de Puigdemont.

Fem un repàs de les vuit candidatures que opten a representar l’independentisme i quins partits i organitzacions les conformen, així com quines d’elles necessitaran recollir els avals.

Publicitat
Publicitat

Junts per Catalunya

La que fou la primera força independentista a les eleccions del 21D, tot i anar darrere d’ERC en les enquestes, s’està conformant com un bloc aglutinador de diferents organitzacions independentistes que volen fer un salt endavant en la lluita per l’alliberament nacional i convertir aquestes eleccions en un punt d’inflexió que permeti passar a l’atac i deixar de recular. Al partit de Puigdemont, se sumen a la candidatura electoral dos partits que el 21D anaven amb ERC –Demòcrates de Catalunya i Moviment d’Esquerres-. També formaran part de la candidatura Solidaritat per la Independència, Reagrupament independentista, Acció per la República i Independentistes d’Esquerres. Les enquestes electorals de les darreres setmanes els donen una tendència a l’alça que podria portar a una dinàmica semblant a la del 21D, en la qual van acabar donant la sorpresa i passant per davant d’ERC. La candidatura està encapçalada per Laura Borràs, exconsellera de Cultura i actual portaveu de Junts al Congreso.

La candidatura haurà de recollir els avals per poder concórrer a les eleccions, ja que no s’ha presentat mai a les eleccions. Cal recordar que la candidatura de Junts per Catalunya el 21D era una coalició electoral entre CDC i PDeCAT, de manera que és aquest darrer partit el qui hereta els drets electorals i de representació. Així i tot no sembla que Junts hagi de tenir massa problemes per aconseguir el suport del 0,1% del cens i segurament ho superarà amb escreix.

ERC

El partit republicà a diferència de Junts ha optat per fer una candidatura molt en clau interna, més enllà de la incorporació d’algun independent i d’algun escindit de Moviment d’Esquerres que no ha acceptat la posició del partit d’anar amb Junts, la llista que presentaran pel 14-F estarà conformada per militants del partit amb una llarga trajectòria interna. Ni tan sols la plataforma Sobiranistes de Nuet s’hi veu representada. Aparentment, aquest sector centra la seva acció política al Congreso on van fer coalició amb ERC i hi tenen representació i de cara a les eleccions del 14-F mantenen total silenci. Caldrà veure si aquesta estratègia li permet guanyar les eleccions tal com han anat indicant les enquestes o bé si tornen a tenir una nit electoral amb resultat agredolç com el 21D. La candidatura d’ERC estarà encapçalada per Pere Aragonès, actual vicepresident del govern.

ERC en ser un partit parlamentari no necessita recollir els avals per poder-se presentar.

CUP – Guanyem Catalunya

La CUP ha tancat una aliança amb Guanyem Catalunya per anar junts a les eleccions. Dolors Sabater, exalcaldessa de Badalona, membre de Guanyem, serà la cap de la llista de la candidatura. Pirates de Catalunya també participa de la candidatura com ho va fer l’any 2017.

La CUP en ser un partit parlamentari no necessita recollir els avals per poder-se presentar.

PDeCAT

El PDeCAT després de mantenir converses no només amb Junts sinó amb altres partits sorgits de l’antic espai convergent ha tancat una aliança amb Convergents, el partit liderat per Germà Gordó, incorporant alguns dels seus membres a la llista. La candidatura estarà encapçalada per Àngels Chacón, exconsellera d’Empresa i Coneixement.

Com que Junts per Catalunya el 2017 era una coalició entre CDC i PDeCAT, aquest darrer no haurà de recollir avals, ja que disposa dels drets electorals d’aquella candidatura.

Primàries Catalunya

El moviment fundat per Demòcrates de Catalunya, Solidaritat per la Independència i l’Assemblea durant les eleccions municipals ara camina totalment deslliurat dels seus fundadors i planteja una candidatura construïda amb les persones que han concorregut al procés de primàries que s’ha dut a terme els darrers mesos. En aquest sentit no ha teixit aliances amb cap altra organització independentista, de manera que en el seu si hi ha tan sols gent de base que ha apostat pel mecanisme de les primàries com a eina per fer una llista per la independència. La candidata més votada ha estat la Laura Ormella i per tant serà la qui encapçalarà la llista.

Primàries Catalunya haurà de recollir els avals corresponents per poder participar en les eleccions.

Coalició de Represaliades

L’Assemblea de Represaliades i Activistes (A.R.A.) i Corrent Roig han tancat un acord per concórrer plegats a les eleccions conjuntament sota la candidatura Coalició de Represaliades. En Roger Español en serà el cap de llista per Barcelona.

Com la resta de candidatures extraparlamentàries hauran d’aconseguir el suport del 0,1% del cens electoral per poder participar en les eleccions.

Unitat Primer d’Octubre

Fruit de les converses que va promoure el grup d’exsecretaris de l’Assemblea, Donec Perficiam, n’ha sortit una candidatura conjunta entre Força Catalunya, el Bloc Sobiranista Català i Somos Andaluces amb el nom Unitat Primer d’Octubre. Encara no s’ha fet pública qui serà la persona que encapçalarà la llista, a priori el més ben posicionat seria en Santiago Espot, qui va guanyar les primàries obertes dutes a termes pel seu partit, Força Catalunya.

La candidatura també haurà d’aconseguir els avals per poder ser present a les eleccions.

Front Nacional de Catalunya

El Front Nacional de Catalunya es presentarà a les eleccions amb Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis, com a candidat. Pont s’integra a la candidatura a través de la plataforma Via Única que pretén aglutinar independents com ell. A més Renaixença Nacional Catalana també ha anunciat que dóna suport a la candidatura.

La candidatura haurà d’assolir els avals per participar de les eleccions.

1 COMENTARI

Comments are closed.