Des de la meva finestra

Des de la meva finestra observo amb gran decepció la comèdia dantesca interpretada sense gens de vergonya per algun dels partits que es presenten com independentistes a les eleccions vinents.

Dins de la definició de l’independentisme hi ha un bon nombre de grups amb fulls de ruta semblants, diferents i inclús contraposats. A grans trets, però, els podríem dividir en dos: els partidaris de seguir escrupolosament el mandat popular expressat a les urnes el Primer d’Octubre amb una majoria aclaparadora del 90% i que actualment amb intenció de menystenir-los els anomenen «octubristes», nom que al meu criteri ens descriu clarament i crec que aquesta etiqueta no menysté el moviment, per molt que alguns així ho pretenguin. Els altres són clarament aquells que amb la intenció de mantenir privilegis i poltrones opten per recitar constantment el mantra de «no som bastants, cal eixamplar la base» i mentrestant el procés ha de caminar al ralentí fins que la hipotètica i utòpica majoria sigui assolida, encara que ni un 90% mai no seria suficient perquè el «Gobierno de España» s’avingués a negociar la secessió de Catalunya.

El més greu des del meu punt de vista és el fet que els partits creients devots de la taula de diàleg i manteniment de les poltrones amb ERC al capdavant, no siguin o no vulguin ser conscients que romandre lligats a Espanya enfonsarà la nostra economia i la nostra societat a la més paorosa de les ruïnes.

Passo tot seguit a exposar el meu raonament. El deute públic espanyol supera el 161% del PIB (segons el Banc d’Espanya) xifra inexacta i optimista perquè en el seu càlcul inclou partides que formen part de negocis il·legals.

740.000 nous expedients ERTE s’afegiran el pròxim gener als ja més de 3 milions actuals.
El diner en circulació actualment no és físic, és fiduciari, és deute!
Les pensions actualment són pagades amb deute! El 2017 la recaptació per les pensions just arribava al 45% del total necessari per pagar-les.
El deute previst per aquest any segons dades de l’escola de negocis EAE serà proper als 100.000 milions €, si persisteix la crisi sanitària es multiplicarà per 2 cada any que passi.
350.000 empreses han tancat els darrers mesos i és previsible que unes 450.000 facin fallida pròximament.
Davant d’aquesta situació la morositat augmentarà del 4,7% fins al 18% en pocs mesos. El Banc d’Espanya quantifica en 12.500 M de € cada punt percentual d’impagament. Al llarg del 2021 les entitats financeres hauran d’afegir 180.000 milions als actius tòxics dels seus balanços.
L’FMI preveu unes taxes d’atur del 17%, taxa que Espanya superarà amb escreix el 20%.
La garantia de dipòsits a França garanteix 1 € per cada 778 € en dipòsits bancaris. Cal pensar que Espanya encara serà pitjor (fons de garantia actual 2100 M de €) és a dir, l’economia espanyola col·lapsarà i s’aplicaran restriccions a les disposicions de capital en efectiu (no podrem disposar lliurament dels diners del nostre compte).

Cal doncs que ens quedi clar, Catalunya no tornarà a ser rica i plena, ans al contrari, si continuem sotmesos al Regne d’Espanya podrit de corrupció, dirigit per incompetents que entrarà en fallida total i ens arrossegarà al més fosc i miserable període de la nostra història recent.

Només ens pot salvar la independència i cal votar en conseqüència, el vot ha d’ésser per aquells partits lleials al mandat del poble, lleials al primer d’octubre.

(Les dades econòmiques han estat obtingudes de l’article del CCN, autor Albert Pont)