Els murs de Belfast o la fragilitat de la pau

Durant TheTroubles, el conflicte armat que va tenir lloc a Irlanda del Nord durant l’últim terç del segle XX, els unionistes britànics (majoritàriament protestants) es van enfrontar amb els nacionalistes irlandesos (majoritàriament catòlics). El 1998, després de 3500 morts, l’Acord de Divendres Sant va posar fi a la violència. Tanmateix, si bé els anys més foscos van quedar enrere, el conflicte roman. Per sota d’una capa translúcida de normalitat, les friccions són constants. Les expressions culturals d’uns són percebudes com una agressió pels altres (sovint amb raó), i això encén els ànims freqüentment. També són part del paisatge banderes i murals de suport a grups terroristes (hi ha dissidents actius als dos bàndols). De violència, n’hi ha poca, però n’hi ha: alguna agressió ocasional, algun còctel Molotov, algun artefacte explosiu. L’any passat va haver-hi dues morts relacionades amb el conflicte.

Sigui com sigui, allà on el conflicte es materialitza amb més contundència és a les Línies de la Pau. El nom, però, porta a engany: les Línies de la Pau (Peace Lines) són un conjunt de barreres que separen zones de majoria unionista d’altres de majoria nacionalista. Hi ha més d’un centenar de trams construïts per tota la regió, i si els poséssim un seguit de l’altre en sortiria un mur més de 20 quilòmetres de llargada. Malgrat les dues dècades de pau, el conflicte és viu i la desconfiança també, de manera que els murs aporten sensació de seguretat. La normalitat absoluta és improbable a curt termini; tant com ho és un retorn als anys de plom del segle passat.

Aquesta sèrie de fotografies, inventari d’alguns dels murs de Belfast, és testimoni de la divisió existent i constatació de la fragilitat de l’Acord de Divendres Sant.