Carta oberta als “rapublicans fadaralistas”

Benvolguts (o potser no tant) “rapublicans fadaralistas“,

ho va dir en Calvo Sotelo, ho va repetir l’Aznar, ho va demostrar en Mari Ano que no tenia gens d’interès a ser president del govern d’Espanya perquè no es veia amb cor d’enfrontar el que li cauria al damunt i ara el que es fa dir “el govern més progressista de la història”, a la pràctica és més del mateix. I vosaltres us uniu a la seva causa. I ja se sap, qui dia passa, any empeny, jo no em caso amb ningú i em vaig omplint les butxaques mentrestant.

La gent de dretes pot enterrar els seus principis i el que faci falta per tal que no deixar anar la gallina dels ous d’or. Fixeu-vos que fins i tot els que fan el Widerstand (salutació nazi amb 3 dits), Ciudadanos, són capaços de pactar amb el PSOE/Podemos sense immutar-se.
La gent de les esquerres espanyoles fan el mateix perquè, si alguna cosa els uneix a tots, és la “sacrosanta unidad de España” que vol dir no perdre la mamella catalana, la darrera colònia que els queda per seguir explotant.

Però vosaltres, ER i CUP, gent “de casa”, als que us van votar independentistes per què era el discurs que veníeu en campanya, per què ens heu traït? No hi ha pitjor enemic que un caïnita…

Us heu unit al neolerrouxisme: podemites, comuns i certs fantasmes valencians, i accepteu mentides, traïcions i populisme de mercat de poble, per tal de fotre les nobles i legítimes aspiracions d’una nació que està farta de ser esclava de qui l’ha pres per les armes i mai l’ha estimat ni respectat. Per què aquesta fidelitat a qui us perjudica tant com a la resta de nosaltres? Tan gran és la vostra síndrome d’Estocolm o és que teniu obscurs interessos que els vostres votants ignoren?

Sigui com sigui, benvolguts (o potser no tant) “rapublicans fadaralistas“, heu de saber que la vostra Espanya ni serà “roja” ni serà “azul“. Serà un poti-poti de sèpies i grisos, una macedònia de fruites podrides, una escudella barrejada passada de greix, una olla de grills amb tuf de caserna i de sang catalana, amb un cap d’estat absolutista que ningú ha escollit i que la història coneixerà com Pipe “el facha“, amb una colla d’ineptes al seu voltant que hauran d’encarregar-se d’un règim fallit, d’un estat arruïnat, corrupte, feixista i tercermundista. Una monarquia bananera i lladregota, riota d’Europa i del món sencer, de la qual Catalunya se n’haurà deslliurat definitivament, us agradi o no. Amb vosaltres o no.

Tingueu ben present que la història us ho recriminarà i us posarà al bàndol on potser no us agradaria ser. Però qui posa excuses a no acceptar la voluntat d’un poble expressada als carrers i al referèndum ensangonat del 1r d’octubre, no es pot dir demòcrata. I menys català. I és que ara i aquí, unionisme, “rapublicanisma“, “fadaralisma” i feixisme són el mateix, perquè qui traeix els seus compatriotes i no reconeix el que van dir les urnes, reconeix, per omissió, el llenguatge de la toga, la porra i el fusell.