Restes de la fossa de Cogul
Restes de la fossa de Cogul

El Departament de Justícia del Govern, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, està realitzant des de fa uns dies els treballs d’obertura de tres fosses de la Guerra Civil al Cogul (les Garrigues). Els arqueòlegs hi busquen soldats republicans morts el desembre de 1938 durant Batalla de les Garrigues, quan el Cogul va ser conquerit per les tropes rebels italianes després de combats molt intensos amb l’exèrcit republicà. Les fosses s’han localitzat a partir d’un testimoni que recorda que els italians van obligar-lo a ell i els joves del poble a enterrar soldats republicans.

De moment, un individu recuperat i restes sense connexió

Els arqueòlegs ja han obert dues de les tres fosses. Una excavació s’ha fet a la zona coneguda com el Tossal de les Forques, on s’hi han trobat les restes d’un individu. Els estudis antropològics hauran d’acabar de confirmar si es tracta d’un soldat republicà.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

L’altra intervenció s’ha portat a terme als terrenys de la Punta del Sacarrenyo, on s’hi han trobat restes humanes sense connexió. L’anàlisi antropològic també determinarà si són ossos d’un únic individu.

La tercera excavació ha començat aquest dimarts a la tarda, també a la Punta del Sacarrenyo, on s’hi preveu trobar un altre individu.

31 fosses obertes

Amb aquestes tres actuacions, la Generalitat ja haurà obert 31 fosses a través del Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i prioritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Les excavacions del Pla han facilitat la recuperació d’unes 300 persones.

D’aquestes, vuit han estat identificades amb el Programa d’identificació genètica, que és el  sistema que disposa d’una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha coincidència genètica.

Prioritat: les dades genètiques de les restes

El Programa d’identificació genètica disposa actualment d’unes 2.000 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 200 perfils genètics de restes de fosses. El Departament es marca com a prioritat l’extracció de dades genètiques de les restes que encara no s’han analitzat. Es tracta d’un procés complex i car. Cada extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros.

En canvi, la donació d’ADN per part de familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és l’encarregat d’extreure la mostra del frotis bucal.

A Catalunya hi ha 517 fosses de la Guerra Civil documentades, amb una xifra estimatòria de 20.000 persones enterrades.