Catalunya i el pròxim pas: un moviment anticolonial per una Sobirania Plena

a pitjor amenaça immaterial del segle XXI, herència del fracàs polític de les revolucions del XX, és l’hegemonia ideològica i cultural del capitalisme salvatge anomenat neoliberalisme, que ha escampat el virus del seu model “civilitzatori” fins a uns extrems dels quals encara no som prou conscients. 

El Maig del 68 farà créixer paradigmes basats en l’antidogmatisme ideològic, l’antiautoritarisme polític i organitzatiu, i la reivindicació de l’alliberament personal al costat de l’alliberament social i nacional (antiimperialista). La triple alternativa al capitalisme i a l’horror estalinista serà una revolució multicolor (violeta, verda, rosa, roja, negra, blanca…) per fer front a totes les opressions enxarxant totes les reivindicacions. Una revolució que transforma mentre camina i s’obliga a viure la utopia en la mateixa lluita i en l’existència quotidiana de les militants i activistes. Un model que traspassarà de segle fins a constituir el moviment antiglobalització de principis de XXI amb expressions com la del Fòrum Social Mundial, i que al nostre país s’aixecarà novament amb fenòmens com el del 15M o la Revolució Catalana del Primer d’Octubre.

, una formulació que a priori pot semblar interessant perquè lliga amb la proposta del nostre estimat Jordi Cuixart d’ajuntar totes les lluites. Amb això estem cent per cent d’acord.

de manera que com més (cartes/sobiranies) tinguem més fàcil serà descartar-nos de la que no ens agrada (per exemple, la independència). L’alternativa és un horitzó revolucionari de sobirania plena, integral, on totes les necessitats d’alliberament (personal, social, nacional i planetari) s’articulin de forma intel·ligent mitjançant projectes polítics col·lectius i radicalment democràtics. 

dels Països Catalans i de persecució de la minoria nacional catalana, hi ha una qüestió que a hores d’ara està prou clara: el nou full de ruta del nostre alliberament complet s’ha d’articular al voltant d’un projecte anticolonial i anti forces d’ocupació espanyoles. Això significa una ruptura del nostre marc mental col·lectiu (fer fora per sempre el Regne d’Espanya del nostre imaginari social i polític) sense la qual cosa serà impossible construir l’escenari d’unilateralitat que apel·li a la Causa Justa catalana i ens dugui a la Independència i a la Sobirania Plena per transformar la societat i millorar la vida de les classes populars en tots els seus registres: en llibertat, igualtat, justícia, democràcia, sostenibilitat… Fins que Espanya no desaparegui de la nostra equació de futur, no tindrem la República Catalana que faci efectiu aquest canvi.