Unilateralitat a les institucions

L’ANC England ha preparat una xerrada de l’Anna Arqué pel dia 6 de maig sobre un tema que preocupa i molt als catalans: l’exercici de la unilateralitat quan s’exerceixen drets fonamentals i drets polítics per part del poble català. Aquesta qüestió és un debat obert a la societat catalana des de que es va decidir suspendre la declaració d’independència el 27 d’octubre de 2017 sota una suposada amenaça de greu repressió espanyola.

L’Assemblea Nacional Catalana n’ha parlat amb claredat en el seu Full de Ruta 2020-2021. De fet, de cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, que s’havien de convocar un cop aprovats els pressupostos de la Generalitat, en paraules del President Torra, l’Assemblea preveia que “caldria iniciar una campanya de presència pública en els mitjans de comunicació i en actes diversos per exigir als partits una proposta de mandat cap a la independència per la via unilateral, amb una unitat estratègica que la sustenti”.

Per això aquesta entitat plural i transversal, severament, adverteix que només donarà suport als partits polítics que assumeixin explícitament aquesta proposta de mandat per la unilateralitat, tot posant èmfasis en que es “denunciarà públicament aquells (partits polítics) que, tot i haver manifestat el seu compromís, l’incompleixin”.

Una vegada més, per a l’ANC, les eleccions democràtiques espanyoles, tot i el seus vicis i constrenyiments, s’admeten com la millor palanca de canvi. Així, “si fruit d’aquestes eleccions (autonòmiques) es constatés una majoria social independentista a partir una majoria simple de vots emesos, just la meitat més u, s’hauria de validar l’estratègia unilateral i el Parlament hauria de donar pas a la investidura d’un govern disposat a reconèixer la voluntat de la majoria social”.

I això, només serà possible, a criteri de l’ANC, si les properes eleccions autonòmiques es plantegen com una revàlida de confiança al nou executiu català per fer efectiu, sense més demores ni excuses, el mandat democràtic sorgit del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, i provocar una acció política propositiva i proactiva per concretar efectivament la independència.

Per sort, el calendari electoral s’ajornarà, i això permetrà assumir l’encàrrec social amb més temps per “parlar molt sobre la unilateralitat com a via legítima i democràtica” i fer que “aquesta paraula que encara provoca un cert rebuig, fins i tot en alguns sectors de l’independentisme” es vegi com un element determinant en la protecció del bé comú, l’interès general i els interessos nacionals.

És definitiu destacar que “la independència unilateral, a més de ser perfectament possible, resulta indispensable per a la llibertat i el progrés de tota la ciutadania de Catalunya” segons l’ANC. I en aquest sentit, considera “ imprescindible que posem l’objectiu de la independència al centre del debat com a resultat del dret d’autodeterminació exercit l’1 d’Octubre”.Totes les forces independentistes, lògicament, han d’entendre que la unitat estratègica, tant política com jurídica, és fonamental per a la consecució d’aquest objectiu.

L’aportació de l’Anna Arqué, en aquesta línia, atesa la seva implicació en la defensa del dret a l’autodeterminació arreu d’Europa, a través de l’ICEC (http://www.europeancitizensdecide.eu/) , com a representant dels Països Catalans i també considerant la seva implicació en la política nacional com a portaveu local a Barcelona del moviment polític de Primàries Catalunya, ha aixecat en moltes persones un elevat interès.