Es concedeix la Creu de Sant Jordi a 30 personalitats i 15 entitats

El Govern, a proposta de la Consellera de Cultura, ha aprovat concedir la Creu de Sant Jordi a 30 personalitats i 15 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural.

L’elecció de les personalitats distingides amb aquest guardó ha volgut respectar, com ja ha estat palès en les darreres edicions del premi, la paritat de gènere i la representació territorial. A més, la selecció de persones guardonades també reflecteix la diversitat de camps en què treballen els distingits amb les creus.

La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya va ser creada pel Decret 457/1981, de 18 de desembre, amb la finalitat de distingir aquelles persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.

La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya ha estat atorgada a les persones següents:

Àngels Alabert i Feliu. Pianista, pedagoga i compositora

Pel seu compromís excepcional amb la divulgació musical, dut a terme durant més de quaranta anys al Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona, en què ha format un gran nombre de professionals de la música catalana contemporània. Intèrpret virtuosa, ha fundat i dirigit diferents agrupacions musicals de prestigi, ha aprofundit de manera rigorosa i sistemàtica en el coneixement de la música catalana i ha dedicat una especial atenció a autors com Jacint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra o Joan Maragall, dels quals ha musicat poemes.

Josep Amat i Girbau. Doctor enginyer industrial

Per la solidesa de la seva recerca en els àmbits del tractament digital del senyal i de la visió per ordinador, que han permès notables progressos en la comunicació persona-ordinador aplicats a la robòtica mèdica i quirúrgica. La seva tasca ha esta duta a terme amb un gran compromís ètic.

Miquel Barceló i Artigues. Pintor, escultor, ceramista i gravador

 

Per la qualitat i per la fabulosa projecció de la seva obra, que l’ha dut a ser considerat un dels artistes plàstics més important del nostre temps. Format a Mallorca i a Barcelona i emmarcat en el figurativisme, la seva obra incorpora nombrosos referents culturals i antigues tradicions artístiques tant de la Mediterrània com de l’Àfrica. El seu reconeixement universal l’ha portat a rebre encàrrecs singulars com la cúpula de la Sala dels drets humans a la seu de les Nacions Unides a Ginebra.

Roser Bru Llop. Pintora i gravadora

Pel seu compromís amb les avantguardes artístiques i per la producció d’una obra que ha estat sempre un pont entre ambdues ribes de l’Atlàntic, a la vegada que un referent en els àmbits de la identitat i la memòria. Resident a Xile des del 1939, la seva vida constitueix un testimoni del passat històric europeu i iberoamericà del segle XX, viscut amb ulls de dona. Ha exposat en museus de primer nivell, com ara el Metropolitan Museum of Art de Nova York, o el Museu d’Art Contemporani de Santiago de Xile.

Martina Camiade Boyer. Historiadora

Pel treball fructífer i innovador en temàtiques transfrontereres, pel qual ha esdevingut una especialista reconeguda, convidada arreu com a ponent o com a assessora de cooperació o creació d’estructures de formació transfrontereres. Doctora i catedràtica a la Universitat de Perpinyà, la seva trajectòria ha estat mereixedora de la Prime d’excellence scientifique. Ha estat membre del Consell Nacional de les Universitats (CNU) a París, i experta de l’Agència Nacional de la Recerca (ANR), organisme estatal d’avaluació de la recerca.

Purificació Canals i Ventín. Biòloga

En reconeixement al conjunt de la seva tasca professional, que ha diversificat de forma permanent en diferents camps de coneixement de les ciències biològiques amb el compromís social en qüestions ambientals, especialment en la conservació de la natura i en la gestió d’àrees marines protegides de la Mediterrània. Destaca per la seva participació en múltiples panells d’experts i consells científics nacionals i internacionals i la pertinença al Conservatori de l’Espai Litoral i de les Ribes Lacustres  del Govern de França.

Antoni Canu. Poeta

Per la qualitat de la seva obra literària, que ha fet que esdevingui una de les veus més reconegudes a l’Alguer, al conjunt d’Itàlia i als diversos territoris de parla catalana. Les seves evocacions del passat, la vida, l’amor i la mort han estat un reclam poderós per a diferents cantants i compositors, que han musicat els seus poemes, i l’han fet mereixedor de diferents guardons i distincions a tot el domini lingüístic català.

 

Teresa Capell Capell. Bioenginyera

Pel conjunt de les seves recerques en l’àmbit de la biotecnologia agrària, que han posat el focus en la necessitat d’una millora en la qualitat de vida de les persones. Catedràtica de la Universitat de Lleida, ha dut a terme una dilatada i fecunda carrera investigadora i docent a Anglaterra i Alemanya abans de tornar a Catalunya, on se li reconeix especialment la recerca en cereals transgènics en el marc d’una agricultura eficient. És remarcable la seva tasca de divulgació científica per fer arribar el coneixement als ciutadans.

Eduard Carbonell i Esteller. Historiador de l’art

Per la dilatada carrera investigadora i docent marcada pel rigor professional en el camp de la història de l’art medieval català. Les aportacions que ha fet en el seu àmbit d’estudi són considerades una referència per nombrosos professionals del sector. És igualment remarcable el seu paper en la redacció de diverses disposicions legislatives adreçades a la salvaguarda i custòdia del patrimoni cultural i artístic català i a la museologia.

Imma Colomer Marcet. Actriu i directora escènica

Per la seva trajectòria llarga i compromesa com a dona de teatre i per la seva implicació en les arts escèniques a Catalunya. Actriu i directora de teatre, televisió i cinema és cofundadora del Teatre Lliure, de la companyia Els Comediants, i impulsora de l’associació Projecte Vaca de creadores escèniques. L’actriu, molt estimada pel públic, sempre s’ha posicionat a favor d’una major presència de les dones en totes les facetes de la nòmina teatral.

Maria Josep Cuenca Ordinyana. Lingüista

Per l’excel·lència de les seves aportacions al coneixement i divulgació de la gramàtica de la llengua catalana. Catedràtica a la Universitat de València, ha dut a terme recerques de gran vàlua sobre la sintaxi, anàlisi del discurs, lingüística aplicada, terminologia i lexicografia i traducció. Ha dirigit la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) i la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana.

Joan Estruch i Gibert. Sociòleg

Per la seva contribució a la construcció d’una sociologia de la religió a Catalunya, feta amb rigor científic i oberta als corrents internacionals, que ha transmès amb mestratge en la docència i en una nombrosa producció assagística i de traduccions al català d’obres clàssiques de la temàtica.

Jordi Fàbregas i Canadell . Músic i activista cultural

Per la tasca de recuperació i promoció de la música popular i tradicional catalana i pel seu paper indiscutible en la fundació i consolidació de nombrosos festivals i de diferents grups musicals d’arrel tradicional. La seva aportació ha estat clau en la creació i consolidació d’esdeveniments musicals com el Festival Tradicionàrius, els Saraus de Primavera,  la Mercè Folk o el Mercat de la Música Viva de Vic, i  ha impusat  la creació dels grups més destacats del panorama de la música tradicional i popular.

Jordi Galí i Garreta. Economista

Pel conjunt de les seves contribucions a la macroeconomia, en especial per l’anàlisi de la política monetària en les economies industrialitzades, la identificació i els efectes dels xocs tecnològics i l’estimació de regles de política fiscal als països de la zona euro. Doctorat al Massachusetts Institute of Technology i catedràtic del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, dirigeix i participa en nombrosos panells d’experts de renom internacional.

Rosa Maria Garriga i Llorente. Assistenta social

Per l’excel·lència en la tasca que realitza des de fa més de 20 anys com a presidenta de la Fundació Assistència i Gestió Social (AGI), dedicada a l’assistència de les dones que viuen en risc d’exclusió social, especialment a causa del seu origen, l’exposició a la pobresa o  la violència de gènere. Per l’impuls de programes d’inserció social amb perspectiva de gènere i de prevenció de la violència a la infància i l’adolescència.

Gerhard Grenzing. Músic i orguener

Per la llarga trajectòria, àmpliament coneguda, i reconeguda, com a constructor i restaurador d’orgues històrics de Catalunya i les illes Balears, des d’on ha difós les tècniques i les arts de construcció d’orgues per tot el món. Les més de dues-centes intervencions que ha dut a terme li han proporcionat un prestigi indiscutible i els seus enregistraments sonors, que han estat recollits en una setantena de discs i diversos documentals, són considerats com a peces de referència.

Benigne Marquès i Sala. Arxiver

Pel seu treball de preservació i divulgació de la cultura catalana que l’ha convertit en un referent intel·lectual. Com a fundador de la Societat Cultural Urgel·litana i secretari de la revista Urgellia ha fet importants contribucions al coneixement de l’època antiga del Bisbat d’Urgell amb notables descobertes de documentació inèdita. Responsable de l’Arxiu Capitular i Diocesà d’Urgell, ha estat un autor prolífic i ha treballat intensament en la recerca i difusió de les arrels culturals i històriques de la diòcesi d’Urgell i de Catalunya.

 

 

Anna Mercadé i Ferrando. Directiva i empresària

En reconeixement a la seva infatigable labor, pionera en la lluita pels drets de les dones. Per la seva trajectòria com a directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona i com a presidenta de l’Associació 50a50. La creació d’empreses de dones i la defensa i desenvolupament de les habilitats femenines l’han fet mereixedora d’importants reconeixements europeus.

Pere Miró i Sellarés . Dirigent esportiu

Per la promoció de l’excel·lència en el món de l’esport i, molt especialment, en l’olimpisme i en la solidaritat olímpica. Acumula una dilatada trajectòria a escala internacional que el relaciona directament amb l’èxit dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, amb la celebració dels Jocs Paralímpics o com a facilitador de la participació dels països amb menys recursos en certàmens esportius internacionals. Ha excel·lit com a ambaixador del respecte, la tolerància, la solidaritat, la pau i la democràcia.

Jordi Monés i Pujol-Busquets. Pedagog

Per la seva aportació al coneixement de la història de l’educació a Catalunya i per la defensa de l’escola catalana. De formació inicialment autodidacta, ha excel·lit en l’estudi del pensament educatiu i de la trajectòria de les institucions escolars i culturals catalanes, a la vegada que n’actualitzava la disciplina i li conferia una dimensió social arrelada a la cultura popular.

Josep Maria Monferrer i Celades . Educador

Per la seva tasca de mestre, educador i dinamitzador cultural durant més de 40 anys al barri de la Mina i per la seva aportació a la conservació de la memòria històrica d’aquest barri de Sant Adrià de Besòs. Lluitador infatigable, als 33 anys va ser director de la primera escola del barri de la Mina, on ha fet classe a tres generacions d’infants, entre els anys 1975 i 1992. Ha estat el creador de l’Arxiu Històric del Camp de la Bota i la Mina, presidit pel lema “Lluitem per la nostra dignitat”, i altres iniciatives que han deixat una notable empremta.

Josep Maria Nadal i Farreras. Filòleg

Pel seu compromís permanent amb la llengua i la cultura catalanes expressat a través de la docència, la recerca i per haver posat els fonaments de la descentralització de la docència i la recerca universitària a Catalunya. En tots els camps que ha conreat ha excel·lit com a mestre, la qual cosa li és reconeguda per tota una generació de filòlegs i historiadors de la llengua catalana. Ha estat un dels impulsors de la Universitat de Girona, de la qual ha estat el primer rector, i promotor de diferents centres d’estudi de referència, com l’Observatori de les Llengües d’Europa i la Mediterrània (ODELLEUM) i de fòrums de debat.

Sol Picó. Coreògrafa

En reconeixement a l’excel·lència professional i per la seva llarga trajectòria com a ballarina i coreògrafa de dansa contemporània. La seva companyia és una de les més guardonades del nostre país i coneguda arreu del món. En totes les creacions utilitza elements de la cultura popular, amb la qual ha bastit una iconografia pròpia i ofereix un clar exemple de la relació entre mite i memòria, tant individual com col·lectiva.

Miriam Ponsa. Dissenyadora

En reconeixement a la seva contribució a la renovació i la innovació en el món del disseny i de la moda tèxtil del país. Ha sabut combinar la recerca de nous llenguatges estètics amb la difusió de valors compromesos socialment com el treball digne i en equip, la producció de proximitat, el foment de la feina artesanal, la sostenibilitat ambiental, l’aprofitament dels recursos, o el lligam indestriable entre la creació d’autor i la cultura del territori.

Montserrat Pujolar i Giménez. Pianista i compositora de sardanes

En reconeixement a la seva aportació com a promotora i difusora de la cultura catalana, dins i fora del país. Pionera en l’art de la composició sardanística, ha reivindicat la figura de la dona compositora. És la imatge de la dona treballadora incansable que s’ha obert camí en un món d’homes. Totes les seves obres, de gran qualitat, són interpretades ininterrompudament. Ha compost música religiosa, l’himne del Mil·lenari del Monestir de Ripoll, cançons i sardanes i ha assolit un gran èxit i reconeixement tant per part d’entitats sardanistes com de multitud d’ajuntaments d’arreu del país.

Joan Ramon Resina . Filòleg

Per les recerques que ha dut a terme en el camp de la narració europea moderna i contemporània, la teoria literària, la història de les idees, els estudis de cinema i la història cultural i política ibèrica. Són especialment rellevants les aportacions al coneixement dels fonaments culturals de la violència i de la guerra i de l’espinós tema de les reparacions. Ha estat catedràtic d’estudis romànics i literatura comparada a la Universitat de Cornell i actualment ho és a Stanford, on és director del programa d’Estudis Ibèrics.

Carme Salvador i Guillem Agulló

Pel seu compromís amb la lluita antifeixista i per combatre el creixement de l’extrema dreta, després de la mort del seu fill, Guillem Agulló Salvador, a mans d’un militant neonazi, el 1993. Amb les seves accions i la seva actitud exemplar han ajudat a  visualitzar la memòria de les víctimes dels crims d’odi a l’Estat espanyol.

Laia Sanz Pla-Giribert. Esportista

Per una carrera brillant en un àmbit extraordinàriament competitiu que inclou, entre molts d’altres, tretze títols mundials de trial femení, deu títols europeus de trial femení, sis títols al Trial de les Nacions, nou victòries al Trofeu Femení del Rally Dakar en la categoria de motos, cinc mundials d’enduro femení i una novena plaça absoluta al Rally Dakar 2015; i per haver estat la primera dona classificada en l’edició del 2020. La projecció internacional del seu palmarès l’ha convertit en una ambaixadora de Catalunya i de la seva tradició esportiva.

Carme Valls Llobet. Endocrinòloga

Per la seva tasca pionera en l’aplicació de la perspectiva de gènere en la investigació científica i mèdica. Política i metgessa, ha promogut la recerca de les diferències de gènere en la salut i en els serveis sanitaris. Des d’aquest organisme ha treballat per proporcionar a les dones l’accés a la informació i als recursos per tal de millorar la seva qualitat de vida. Ha estat professora a la Universitat de Barcelona, presidenta de la Fundació Catalunya Segle XXI, autora de diversos llibres de divulgació mèdica i diputada al Parlament de Catalunya.

A més , el Govern també ha aprovat atorgar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, en forma de placa, a les entitats següents:

Aire Nou de Bao

Pel seu quart de segle de compromís infatigable amb la llengua i la cultura catalanes a la comarca del Rosselló. La seva tasca al servei de la llengua és remarcable, duta a terme en forma de cursos de català per a adults i infants. Pel treball continuat de promoció de la cultura, la qual cosa ha contribuït a la construcció d’uns espais culturals compartits que han permès superar les fronteres administratives establertes entre la Catalunya del Nord i els altres territoris del país.

Associació Recvll Blanes

Pel centenari de la revista Recvll i la creació dels Premis Literaris Recvll, que han estat, i són encara, un referent en el panorama cultural del país. La revista i els premis han descobert i reconegut nombrosos escriptors, molts d’ells amb una reeixida trajectòria posterior. Per tant, constitueixen un mirador privilegiat de l’evolució dels gustos i costums de la societat blanenca, selvatana i catalana, la qual cosa converteix ambdues iniciatives en un referent de primera qualitat per a la comprensió i interpretació del nostre present col·lectiu.

Aules d’extensió universitària per a la gent gran, de Barcelona (UB)

Per un compromís pioner i sostingut durant quaranta anys, que ha facilitat l’accés als coneixements universitaris a milers de persones més grans de 55 anys. Per la promoció social d’activitats intel·lectuals en un marc d’excel·lència i rigor acadèmic, que abasten tots els àmbits del coneixement i l’ha fet esdevenir un focus de cultura i un referent a escala nacional.

Banda Municipal de Música d’Alcanar 

En reconeixement a 175 anys de servei incondicional a la cultura i per la seva labor en la  conservació del patrimoni musical del nostre país. La seva trajectòria la converteix en una de les bandes municipals més antigues de Catalunya i amb més tradició, així com un clar exponent de l’essència del moviment de bandes de música de casa nostra que, directament o indirecta, han fet possible que el país mantingui i faci créixer la manifestació musical de la cultura popular.

Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Pel seu treball de recuperació, restitució i difusió de l’etnografia de les Valls d’Àneu i de la resta del Pallars, tasca duta a terme des de fa més de 25 anys. El seu compromís amb l’entorn ha quedat demostrat a través de les activitats de dinamització social i comunitària del territori. La seva tasca de recuperació, promoció i reivindicació de l’artesania pirinenca com a producte de qualitat ha esdevingut motor per a la dinamització de nous mercats.

Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) 

Pel seu compromís amb el país, amb les accions socials, culturals i esportives i en reconeixement a la defensa dels valors de respecte i amor per la natura i el medi ambient. En el centenari d’aquesta federació, que treballa des dels seus orígens per oferir serveis i formació de qualitat als centenars d’entitats excursionistes, les quals agrupen tots els practicants de les disciplines esportives lligades a l’excursionisme i l’alpinisme i als seus aspectes culturals.

Germans Roca

Per la seva tasca en el terreny de la innovació, la formació i els projectes de responsabilitat social en àmbits com el de la gestió emocional dels recursos humans, la captació i retenció del talent professional i la incorporació de les novetats tecnològiques en el món de la cuina i la gastronomia.

Fundació Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró

Per la contribució a la salut i al benestar social comunitari, amb la perspectiva d’una llarguíssima tradició de gairebé quatre segles a la ciutat de Mataró, que la fan una de les fundacions amb més història del país. Per haver esdevingut un centre d’excel·lència i innovació en el desenvolupament de serveis psicosocials per a la millora de la qualitat de vida de les persones.

Pro Discapacitats Fundació Privada Terrassenca

Amb motiu del seu 60è aniversari, en reconeixement al seu compromís social i a la seva tasca eficient i efectiva per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, paràlisi cerebral o malaltia mental. Per la seva valuosa lluita per oferir educació i feina adaptades a les necessitats del col·lectiu que atén, la qual cosa garanteix la promoció integral d’aquestes persones, més enllà del servei purament assistencial.

Fundació Sanitària Sant Pere Claver

Per la tasca rellevant que ha desenvolupat, durant setanta anys, en la cura de les persones amb problemes de salut mental, discapacitat intel·lectual i en la defensa dels col·lectius més vulnerables i en situació d’exclusió social. Les seves aportacions en el camp de la salut mental són rellevants com a model psicoterapèutic i per l’ús de la perspectiva biopsicosocial.

Associació Cultural del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre

Per preservar l’herència d’un passat esplendorós que es remunta a set-cents anys enrere, en les confraries de Santa Maria Magdalena del Gremi d’Hortolans i en la confraria de Sant Llorenç del Gremi dels Bracers. Perquè ha treballat en la preservació de l’esperit gremial com una forma de proporcionar suport de qualitat als seus associats i, per extensió, perquè treballa per al bé del conjunt de la societat tarragonina.

Fundació Privada Hospital de Campdevànol

En reconeixement al servei assistencial i a l’arrelament social de pacients i de professionals de la medicina que ha dut a terme la institució durant el seu primer segle de vida. Per haver estat una iniciativa popular dels veïns i veïnes del municipi, a la qual hi ha sabut afegir el compromís amb l’excel·lència i la innovació com a hospital de proximitat.

Orfeó Nova Solsona

Per la seva contribució a la propagació dels ideals cívics, ètics i estètics de la música coral, la tradició musical catalana i la cançó popular, com a base i essència de la música nacional. Aquesta entitat secular ha participat en nombroses iniciatives culturals locals, nacionals i internacionals, i ha col·laborat amb reputades personalitats del món musical.

Pallassos sense fronteres

En reconeixement a la seva llarga trajectòria com a organització no governamental, amb més de 27 anys de dedicació filantròpica en la millora de la situació emocional dels infants que pateixen les conseqüències de conflictes armats, guerres o catàstrofes naturals, a través d’espectacles còmics realitzats per pallassos professionals i voluntaris.

Taller Àuria, SCCL

Per la seva valuosa tasca social al llarg dels més de 30 anys de trajectòria, en què com a empresa cooperativa d’economia social ha ofert suport a les persones amb especials dificultats, risc d’exclusió social o vulnerabilitat a la ciutat d’Igualada. Per haver esdevingut un veritable referent tant a Igualada com al país, pels valors de solidaritat, progrés i igualtat, i pel compromís d’oferir i generar oportunitats de creixement personal i de transformació social.