Mobilització històrica a Barcelona en contra de la sentència a l’1-O i a favor de la independència

Jornada històrica la d’aquest divendres 18 d’octubre. A mig matí, les tres columnes que havien sortit des de Premià de Mar, Sant Quirze i Martorell han desembocat a Barcelona, i han omplert primer carreteres tan grans com l’A2, la C-58 o la C-31 primer, i carrers com la Meridiana, la Diagonal o el passeig de Gràcia de Barcelona després.

A primera hora del matí, milers de persones han emprès la darrera etapa de les Marxes per la Llibertat, d’uns 20 km, després de dos dies més de caminar per les principals vies del país i recórrer prop de 100 km. Les Marxes es van iniciar dimecres des de Girona, Berga, Vic, Tàrrega i Tarragona, i avui s’han completat després d’un èxit que ha aclaparat fins i tot els organitzadors, l’Assemblea i Òmnium.

A la tarda, el centre de Barcelona s’ha convertit en un formigueig de gent que ha participat a la manifestació que han organitzat els sindicats convocants, la Intersindical-CSC i l’Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), i que ha presentat l’actriu Sílvia Bel.

Preparem-nos per defensar la independència

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha demanat a les forces que conformen la majoria independentista del Parlament que es prepari des d’ara mateix per defensar i sostenir una declaració d’independència en el moment que sigui precís, preveient que l’Estat no voldrà atendre el clam de la societat. “La gent hi serem per defensar-la des de la lluita noviolenta, com hi vam ser l’1-O”, ha dit. “Demanem unitat pel projecte col·lectiu, que el prioritzin”, ha afegit. I és que per a Paluzie, importa ben poc quants diputats trauran les forces independentistes el proper 10N.

Paluzie ha subratllat que la societat civil ha complert el seu compromís: “respondre a la sentència dempeus, i no agenollats”, i ha exemplificat les Marxes per la Llibertat com una metàfora de la lluita col·lectiva per la independència: “popular, pacífica i democràtica”. Així mateix, ha aprofitat per fer donar un consell: qui estigui cansat, que s’aturi i que algú altre li prengui el relleu, com ha succeït a les Marxes, però ha destacat que “col·lectivament no ens podem aturar”.

La presidenta de l’Assemblea, per acabar, ha recordat la repressió que manté empresonats els presos polítics, i ha demanat que l’autonomia no segueixi paralitzada per la por i l’autocensura, i que es reprengui el camí cap a la independència, com ho està fent la societat civil amb campanyes com Eines de País, que, entre d’altres, pretén enfortir precisament els sindicats que avui han convocat la vaga general.

Marcel Mauri, al seu torn, ha llegit una carta de Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, en què ha afirmat que la repressió o l’amenaça de presó no serà mai més un topall per les aspiracions democràtiques catalanes.

Una vaga històrica

Carles Sastre, Àngels Massip, Maria Sureda, de la Intersindical CSC; i Xavier Tarragon, Ramon Font i Assumpta Barbens, de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), han considerat d’èxit i històrica la vaga d’avui, fins i tot superior a la del 3 d’octubre del 2017. Amb aquetes dades, els sindicats s’han compromès amb la lluita pels drets laborals i també amb l’exercici dels drets fonamentals.