Pau Miserachs presenta Catalunya i Democràcia, el Remei Republicà com la solució al conflicte provocat per un Estat supremacista
Catalunya i Democràcia, el Remei Republicà (editorial Usbook) és l’últim llibre del jurista i polític Pau Miserachs, on denuncia que “vivim moments d’indignació i de resiliència davant l’actitud de l’Estat, el negacionisme continuat i la repressió dels dirigents polítics catalans empresonats i nombrosos càrrecs públics per donar compliment al mandat del poble català expressat a les urnes l’1 d’octubre de 2017”, fita històrica del sobiranisme de la que avui es compleixen dos anys.
La presentació del llibre tindrà lloc demà dimecres, 9 d’octubre, a les set de la tarda a la sala Segarra de l’Ateneu Barcelonès (carrer de la Canuda, 6. Barcelona). A més de l’autor, Pau Miserachs, hi intervindran l’escriptor Francesc Canosa, autor del pròleg, Jesús Conte, periodista i escriptor, i Alexander Golovin, politòleg, directiu de Catalans Lliures i cap de la Secció d’Estudis Polítics, Jurídics i Socials de l’Ateneu Barcelonès.
El volum recull una extensa selecció d’articles publicats per l’autor a El Punt Avui i als diaris digitals Opiniosocialdemòcrata i Elrepublica.cat al llarg d’aquest any 2019 que constitueixen un examen objectiu de la situació de les relacions Catalunya-Espanya i una visió crítica de les mateixes, com també de l’actuació dissuasiva i jurídicament discutible de l‘Estat espanyol.
Per l’autor, dues nacions, la castellana i la catalana, s’han trobat a la història i han mantingut bones relacions de veïnatge. Però el segle XX ha permès demostrar que un nacionalisme castellà supremacista ha volgut imposar-se i destruir la cultura de la fèrtil i industriosa Catalunya. Denuncia que la monarquia borbònica segueix beneint la repressió contra el nacionalisme substancial a la vida catalana. Els convé fomentar l’analfabetisme polític i les reaccions primàries quan es tracta de parlar de Catalunya i justificar els impulsos autoritaris de l’Estat.
En aquests últims temps, el socialisme unionista ha manifestat la seva negativa a reconèixer el dret de Catalunya a l’autodeterminació, el fet de votar el poble de Catalunya per resoldre el conflicte. Aquesta posició política en ple 2019 demostra que la Constitució de 1978 que parlava de nacionalitats històriques fou un frau.
Deriva autoritària CONTRA REPUBLICANISME I DRET A L’AUTODETERMINACIÓ
En aquest punt, Pau Miserachs insisteix en què ens parlen de la Constitució per dir-nos que no tenim drets. Saben que és una Constitució impossible de reformar o derogar per la via democràtica, font de conflicte doncs i s’ho van callar els redactors. Això ho atribueix a que als polítics espanyols els traeix la memòria de la sortida de la dictadura.
“Vivim sota una deriva autoritària, política i justícia incongruent amb una democràcia. La intolerància i la intransigència destrueixen la convivència” -exposa aquest jurista, sempre incisiu i documentat- i conclou: “No existeix la convivència per Decret”. Per què el conflicte? Qui el provoca? Pregunta a la recerca de resposta.
La causa republicana com a remei, que de fet és la tesi del llibre, troba l’entrebanc dels partits polítics espanyols monarquitzats que deixen de banda el republicanisme i els valors republicans que són l’autèntica política valenta.
Per Miserachs, hi ha una sobreprotecció de la monarquia que no està per la política de pau i de diàleg amb Catalunya i que ha trencat la neutralitat perquè la Constitució, tal com es va redactar, li ho permet. La monarquia borbònica no és el símbol de la nova Catalunya. Poc entenem una monarquia blindada per la Constitució com nou Codi Penal.
Com en tots els seus llibres recents, l’autor aporta documentació annexa sobre tractats, convenis i altres textos legislatius del dret internacional que reconeixen el dret de Catalunya a autodeterminar-se. Miserachs recorda que La història espanyola ignora els drets dels pobles no castellans. És legal perseguir la secessió democràtica i pacífica com delicte quan està reconeguda en tractats internacionals, resolucions i conferències mundials aplicables a Espanya?
Entre altres, la Declaració d’Oslo de 1998 i la de Durban de 2011 recorden el dret a l’autodeterminació nom limitat a les colònies. També les Nacions Unides el 2018 reconeixen el dret a preservar la pròpia identitat.
L’autor
El jurista Pau Miserachs és president del Grup d’Estudis Polítics. També és el promotor del diari digital elrepublicà.cat. Abans de Memòria de la Indignació, aquest jurista ha publicat en els últims anys Ni república ni democràcia. De la transició a la indignació; Democràcia potes enlaire. La llei contra el poble; Estudios sobre la propiedad intelectual y la sociedad de la información. Entre la ley y la utopia; L’estat contra la democràcia; La democràcia captiva; Per defensar la democràcia… Referèndum!, El gran plet de la independència, República, ¿y eso qué es? i Memòria de la indignació.