Moment de la concentració davant de la Sagrada Família
Moment de la concentració davant de la Sagrada Família

El president de la Generalitat, Quim Torra, va participar a la Rambla de Barcelona en l’acte commemoratiu del segon aniversari dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d’agost del 2017, que van provocar 16 morts i 155 ferits de 34 nacionalitats. El van acompanyar el president el vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i els consellers de la Presidència, Meritxell Budó; d’Interior, Miquel Buch, i de Justícia, Ester Capella.

L’acte, promogut per l’Ajuntament de Barcelona i la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme (UAVAT), es va fer al Pla de l’Ós de la Rambla, a l’alçada del Memorial a les 10 del matí. L’homenatge s’inicià amb un minut de silenci. Tot seguit, les víctimes i els familiars presents van fer ofrenes florals.

Així mateix, aquest diumenge a la tarda, el cap de l’Executiu farà una ofrena floral al Memorial per la Pau de Cambrils.

Publicitat
Publicitat

L’Assemblea exigeix respostes

Per la seva banda l’ANC, ha publicat un comunicat on destaca que dos anys després dels atemptats “ni el govern d’Espanya, ni el Congreso de los Diputados han volgut donar informació sobre la investigació d’uns fets que cada dia generen més interrogants en relació a si s’haurien pogut evitar i, especialment, al motiu pel qual van tenir lloc.” Hi afegeix també que els màxims responsables en la gestió i desactivació de la cèl·lula gihadista es troben pendents de judici, en presó preventiva o exiliats.

L’ANC considera que “un dels fets que va posar en evidència la tragèdia va ser la necessitat que el cos dels Mossos d’Esquadra formés part del sistema d’informació policial europea, l’EUROPOL. Pocs dies després de l’atemptat, el govern espanyol va dir que al mes de setembre del 2017 els Mossos s’hi integrarien, de la mateixa manera que hi està el cos de l’Erxantxa, la policia basca. A dia d’avui el cos de Mossos encara no forma part de l’EUROPOL, perquè el govern espanyol li nega l’entrada.”

El comunicat conclou amb un reguitzell de preguntes, per les quals l’ANC exigeix respostes:
– Per què el cos de Mossos d’Esquadra encara no forma part de l’EUROPOL?
– Per què la informació va surant a través del periodisme d’investigació i no pas a través dels responsables de seguretat de la població?
– Com pot ser que un confident del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), amb qui van parlar fins al dia anterior, organitzi uns atemptats i el CNI no en tingui cap indici?
– Per què l’exministre García-Margallo va anunciar que a mitjans d’agost passarien coses a Catalunya en un moment que hi havia una cacera policial per les paperetes, les urnes i tota la preparació de l’1 d’octubre?

Els CDR’s també reclamen la veritat

Els Comitès de Defensa de la República (CDR) i altres col·lectius independentistes van convocar a la gent a una acció de protesta i de suport a les víctimes dels atemptats. En una concentració dissabte migdia davant de la Sagrada Família, unes dues-centes persones van mostrar cartells en diferents idiomes exigint respostes i la “veritat que s’amaga darrere dels atemptats”.