El Tribunal Suprem espanyol està bloquejant la possibilitat que Puigdemont, Junqueras i Comín siguin eurodiputats. El dret fonamental de participació política, un dels pilars del sistema democràtic, queda rescindit en perjudici dels elegits, els presos i exiliats polítics catalans, i dels electors (sufragi actiu).
Com a parlamentaris europeus electes, i així es va publicar en els diaris oficials, i sempre que no hi hagi una sentència ferma que revisi la seva situació de drets i deures “com espanyols”, tenen tots els drets civils i polítics intactes. Les resolucions judicials que bloquegen l’accés a l’exercici de representació política, per tant, s’han realitzat, com molts juristes comenten obertament, al marge de la llei i sabent que són injustes (prevaricació judicial).
L’estat espanyol té l’obligació de protegir i potenciar, com a democràcia liberal europea, la participació política. Per això és un dret fonamental, conjuntament amb la llibertat d’expressió, el dret de reunió i associació. També és cert, tanmateix que poden produir-se col·lisions de drets fonamentals, de diferent naturalesa. En aquests casos, l’abast que han de tenir sempre ha d’ésser proporcional.
El problema greu de la situació actual és que no concorre cap altre dret fonamental que pugui condicionar el dret fonamental de participació política, de Puigdemont, Junqueras o Comín. Cap. Hi ha, segons el TS espanyol, la “necessitats d’assegurar el procés judicial” però això no és de cap manera un dret fonamental sinó una simple conveniència o ja directament una arbitrarietat judicial que destrueix, per la seva sistemàtica, l’estat de dret espanyol.
La judicatura espanyola té com objectiu, com es deriva dels escrits emesos o interlocutòries, evitar que els tres polítics catalans puguin gaudir de la immunitat parlamentària. I ho està aconseguint, de moment, tot i que sí van poder presentar-se a les eleccions, participar en la campanya electoral i finalment ésser electes.
Els jutges espanyols, en aquest cas, s’anticipen en el judici de culpabilitat, com han manifestat els advocats de Junqueras, en el seu recurs d’emergència. No hi ha sentència, i si van poder ésser elegibles han de poder accedir a la funció de representació política ja que materialment no hi ha res objectiu que ho impedeixi. D’aquesta manera, es vulnera de forma prou clara, el dret a la presumpció d’innocència.
Els drets fonamentals no són declaracions sense contingut, de manera que informen i obliguen directament en tot i per tot als poders públics, i en especial als jutges i magistrats. Si no és així, és dir que no es puguin aplicar directament, com es deia, és per la col·lisió amb una altre dret fonamental segons una intensitat igualment regulada en una llei. Un supòsit que no és el cas i sobre el que el poder judicial està exercint funcions que no li són pròpies, tot malmetent el principi de separació de poders.
Per aquest motiu, el recurs presentat pels representants de Junqueras van a buscar el posicionament del dret de la Unió Europea, tot plantejant un seguint de qüestions prejudicials en matèria de drets humans i drets fonamentals que impliquen directament la manera de fer dels poders espanyols.
