Anàlisi dels resultats electorals a Catalunya: 2017-2019

Ens cenyim estrictament a l’anàlisi dels resultats electorals a Catalunya del proppassat 26M sense fer valoracions, per tant, del ‘deixar-se estimar’ de Colau per les forces del 155 o dels problemes que pateixen Puigdemont i Comín per recollir la seva acreditació al Parlament europeu, encara que no ens estarem de dir que plou sobre mullat.

En termes generals podem afirmar que les forces republicanes independentistes han guanyat totes les eleccions dels últims anys i molt en particular les celebrades a partir de l’any 2017, a excepció de les del Congreso de los Diputados.

Des del punt de vista de l’independentisme, totes les eleccions haurien de ser considerades com a camp de batalla contra les forces del Règim del 78, que no són altres que les del 155. Tanmateix veiem una manca evident de consciència de l’electorat republicà a partir de les eleccions de 2017. La participació ha baixat considerablement a les darreres eleccions (europees i municipals), la qual cosa indica una manca evident d’incomprensió de la situació actual per part del nostre electorat. Que la tendència sigui general i inclogui una desmobilització bastant simètrica del vot unionista no representa cap consol, ja que la repressió només afecta a una part i no s’ha reduït en cap moment.

2017: A les eleccions al Parlament de Catalunya, amb una excepcional participació a totes les províncies, l’independentisme guanya a tot arreu a excepció de BCN on obté el 44% contra el 46% unionista (dos punts menys pels partidaris de la República). A Lleida i Girona amb gairebé 2/3 dels vots i a Tarragona fregant el 50%.

2019: A les eleccions al Congreso de los Diputados, amb una participació alta però de menys de 4 punts respecte a les catalanes, l’independentisme perd i baixa al 39,40% perquè es veu afectat per l’abstenció d’una part del vot republicà (els més fidels a la tradició cupaire d’ignorar aquestes eleccions) i del transvasament de vots indepes als comuns (que doblen resultats), ja que es pot veure com el vot als partits del 155 (VOX inclòs) resta pràcticament igual (al voltant del 43%). Aquesta incidència del vot morat és produeix a tot arreu, reduint el vot indepe al voltant del 8%, en particular a BCN on el vot independentista cau a menys del 36%.

2019: A les eleccions al Parlament europeu, amb una gran abstenció, l’independentisme guanya àmplliament gràcies a una més gran mobilització del vot republicà. Només cal veure els resultats en relació a les anteriors al Congreso de los Diputados: l’independentisme puja 10 punts (i baixa 300.000 vots respecte a les catalanes) i els del 155 baixen més de 5 punts (i baixa més de 600.000 vots respecte al seu sostre de les catalanes).

2019: A les Eleccions municipals és difícil fer una anàlisi en clau de país, ja que molta gent vota en altres claus de tipus local. En el global i amb una participació similar a les europees, l’independentisme ha mantingut el 45% del vot que ja va obtenir en 2015, superant el 38% del 2011. Els del 155 mantenen el mateix percentatge que en 2015, el 33% però amb un transvasament de vot important cap al PSC que li permet recuperar alcaldies importants amb majoria absoluta. En regidors, el republicanisme passa de 6089 a 6240 i l’unionisme baixa de 1668 a 1623 (reducció mínima). A les grans, en particular a l’àrea metropolitana l’unionisme avança amb força de la mà del PSC que recupera votants dels Comuns. L’independentisme augmenta però aconsegueix un transvasament més pobre dels Comuns.

CONCLUSIONS (Provisionals)

1-L’independentisme no aconsegueix mobilitzar tot el seu electorat a totes i cadascuna de les eleccions (l’unionisme tampoc). Això fa que es trenqui amb la idea errònia que els partidaris de la República catalana hem guanyat totes les eleccions. Les eleccions al Congreso de los Diputados es perden per una manca de fidelitat d’una part de l’electorat que opta per votar els Comuns o per abstenir-se. El fet que guanyi ERC a les espanyoles (15) i que sumi amb JxCat el millor resultat independentista (22 contra 19 dels partits del 155) és un miratge provocat per la divisió del vot unionista i la pèrdua de representació en alguna circumscripció (un del PP a Tarragona) compensada per l’increment de dos diputats per Barcelona (de 13 a 15). L’augment de les candidatures indepes és directament proporcional a la reducció dels Comuns: 5 diputats. La suma de Comuns i independentistes (sobiranistes) resta igual (29) amb la diferència de què es jugava un diputat més (de 47 a 48) i se l’emporta l’unionisme que passa de 18 a 19.

2-Les Eleccions europees han recuperat una part del vot del 21D i arriba gairebé al 50%, però amb una participació baixa. La tendència a sobredimensionar les victòries parcials oculta la baixa mobilització independentista en una situació de màxima repressió de l’Estat.

3-Les Eleccions municipals mostren un avanç destacat en alguns municipis importants com Lleida o Tarragona però els partits del 155 es consoliden i inclús augmenten el suport de la mà del PSC a l’àrea metropolitana (efecte Sánchez). Haurem d’esperar a la configuració final dels ajuntaments per a anàlisis més profunds.

4-L’aposta de CxR per Primàries a les municipals no ha donat els fruits esperats per culpa del vot útil (a ERC) igual que al Congreso de los Diputados li va passar a Front Republicà.

5-Les candidatures alternatives, en particular les de la CUP, han patit un retrocés allà, sobretot, on avança ERC (vot útil novament). La CUP no ha entès res quan diu: la gent ha escollit el “no canvi”. El problema és que aquestes candidatures no són vistes com a opcions de govern o com plataformes per guanyar els partits del 155 i no es veu una autocrítica, més aviat un dit acusador vers la gent.

6-L’independentisme no està avançant amb prou força a l’àrea metropolitana que és on es concentra el 42% de la població. El repte de superar el 50% dels vots a favor de la República catalana ha de passar per augmentar aquí els suports a partir del vot orientat actualment vers els Comuns o Podem.

7-L’objectiu per a les eleccions vinents, que seran al parlament de Catalunya haurien de ser dos:
A-Recuperar el nivell de mobilització de 2017.
B-Reestructurar l’espai rupturista: l’actual CUP podria estar entrant en una decadència irreversible com ho demostra la seva davallada tant el 21D com ara a les municipals, i molt en particular a l’àrea de BCN on el sectarisme és més gran.