L’independentisme frega el 50% a les eleccions europees i obté 11 punts més que el bloc del 155

Cinc anys després de les eleccions europees del maig 2014 els catalans han tornat a les urnes per escollir els seus eurodiputats en un context força diferent que el d’aquell any. Des d’aquells comicis hi ha hagut el 9N, les eleccions del 27S en les quals per primer cop les candidatures explícitament independentistes obtenien una majoria absoluta del Parlament, la victòria del referèndum de l’1-O impulsada per l’onada de ciutadans disposats a defensar les urnes, la repressió posterior de l’Estat espanyol en forma d’exili i empresonament dels governants del país i les eleccions il·legítimes del 21D, guanyades igualment per l’independentisme per la mínima.

El maig del 2014 la votació ja va tenir un component molt nacional i les forces que en aquell moment volien exercir el dret a l’autodeterminació ja van tenir un notable increment amb la primera victòria d’ERC des de la recuperació de la democràcia i una CiU que amb poc temps es trencaria en dos com a segona força. Així i tot, el bloc de partits més ambigus davant de l’anhel de llibertat d’una majoria —relativa en aquell moment— de catalans encara va sumar un 23,4% dels vots.

Aquest 26 de maig el president a l’exili, Carles Puigdemont, ha sabut treure partit del lideratge que exerceix en l’àmbit de la internacionalització del procés d’independència per obtenir una sòlida victòria a Catalunya que sumada al bon resultat d’ERC —que anava en coalició amb diversos partits independentistes d’arreu de l’Estat— i al vot del Partit Pirata —l’únic partit que ha modificat el seu posicionament després de l’1-O— fan que l’independentisme fregui el 50% del total de vots vàlids, incloent-hi el vot en blanc. Si només comptem el vot vàlid, les tres candidatures que donen suport a la independència de Catalunya superen la suma de tota la resta.

En aquest sentit, doncs, l’independentisme passa del 45,53% del 2014 al 49,86%. El bloc unionista favorable al 155 també puja del 32% al 38,13%. En canvi, el bloc d’aquells partits menys definits en l’eix nacional passa del 23,37% a només el 12,38%.

Carles Puigdemont i Toni Comín seran els dos eurodiputats de Junts per Catalunya la legislatura vinent. I si finalment s’aplica el Brexit, Clara Ponsatí podria obtenir també l’acta d’eurodiputada. Queda per confirmar si seran capaços de superar els impediments legals que intentarà aplicar Espanya perquè no puguin exercir d’eurodiputats.

Pel que fa a ERC tindrà també dos eurodiputats, ja que el número 2 de la llista que presentaven era Pernando Barrena d’EH Bildu. Una de les incògnites també serà si Oriol Junqueras decideix adoptar l’acta d’eurodiputat després que Espanya l’hi hagi suspès els drets com a diputat del Congreso. En cas que hi renunciés, Jordi Solé en seria el substitut. Diana Riba seria la segona eurodiputada del partit republicà.