Repetim la història com babaus
Lamento veure-ho així, però ara mateix tinc el convenciment que aquest darrer 28 d’abril hem tornat a cometre com a poble el mateix error que el 6 de desembre del 1978. He trobat atribuïda a George Santayana aquella frase tan repetida i tan pertinent en aquest cas: «Those who cannot remember the past are condemned to repeat it».
En quin sentit ho dic? En ambdós casos hem caigut en el parany de votar el que no ens convé sota una forta pressió de la pinça bastó-pastanaga. El 78 vàrem renunciar a la ruptura amb la dictadura i li vàrem obrir la porta a la seva supervivència fins avui. Enguany hem donat la majoria als partidaris de la rendició. En ambdós casos la pastanaga ha estat una promesa etèria (el 1978 fou la promesa d’autonomia i estatut i ara és que la rendició serà recompensada amb un referèndum d’autodeterminació concedit pels del 155, els mateixos que el 1978 prometien una autonomia que ara no oculten que volen eliminar) i el bastó ha estat una escenografia muntada pel règim per a recordar-nos l’odi que ens tenen (el 1978 amb l’amenaça pertinaç de terrorisme militar, mentre que el 2019 han descongelat el cadàver del criminalísimo en forma de VOX).
He d’admetre que ens hi ajuden, a ignorar la nostra història, perquè no paren de reescriure-la. Per exemple, han arribat a fer creure a molta gent que el 1978 vàrem votar amb garanties democràtiques (totalment inexistents) i que el 90% dels catalans van votar sí (en realitat no va arribar al 61% del cens, aproximadament, perquè el cens va ser un altre dels misteris d’aquelles dates).
Per aquest motiu, el nucli central d’aquest article no serà meu, sinó tret del redactat dels que ens van lliurar desarmats a l’enemic: el Consell executiu de la Generalitat provisional. És molt important que la gent sàpiga que el nostre Govern va fer campanya pel sí (cosa impensable en una democràcia), va donar credibilitat al terror i va fer promeses que s’ha demostrat que eren fútils.
Doncs, crec que és convenient recuperar la notícia de l’Avui del 22 de novembre del 1978, en plena campanya, en què els col·laboracionistes van demanar el sí des dels seus càrrecs del govern de la Generalitat restaurada. La notícia inclou el comunicat (especialment bel·ligerant amb l’opció de l’abstenció, defensada per tots els partits democràtics que no s’havien venut a la dictadura). A més, aquest comunicat s’encarregava de reforçar la credibilitat del bombardeig de notícies diàries sobre allò que l’autocensura dels mitjans va anomenar ruido de sables.
| La Generalitat davant el referèndum
La Constitució farà possible l’Estatut
El Consell Executiu de la Generalitat va fer pública ahir una declaració sobre el referèndum del text de la Constitució que es farà el dia 6 de desembre. Aquesta declaració, segons informàvem, va ser aprovada en la reunió del Consell de la Generalitat de dilluns i formalment és assumida per tots els consellers de la Generalitat i el president Josep Tarradellas, tots els quals signen nominalment el text lliurat per a la seva publicació. La declaració es manté, en les línies profundes, en el sentit que va mostrar el president Tarradellas en la seva al·locució de dijous passat feta a Sitges en ocasió de la visita a la vila costanera del Garraf. També expressa el sentir de la major part dels partits representats al Consell executiu de la Generalitat, dels consellers polítics i dels consellers amb cartera. El Consell executiu de la Generalitat, govern de la Catalunya que va consolidant els seus avenços democràtics, fa en la declaració esmentada una anàlisi política del que representa la Constitució per a la consolidació democràtica del poble espanyol i també del que representa per a assolir l’Estatut d’Autonomia. |
| Declaració del Consell executiu
Ciutadans de Catalunya, la jornada del pròxim dia 6 de desembre constitueix una data decisiva per a l’esdevenidor del nostre poble. Per aquest motiu el Consell executiu de la Generalitat vol fer pública la seva posició. La Constitució, elaborada per les primeres Corts democràtiques elegides a Espanya després de tants anys de dictadura, representa el marc que permet l’Estatut de Catalunya i una àmplia i sòlida autonomia. Representa també la consolidació de la democràcia i és la millor garantia de la convivència. Acaba, per tant, amb els tràgics enfrontaments i obre una nova era per a tot el nostre poble. Contra aquesta Constitució democràtica s’ha desfermat una onada de terrorisme que intenta desestabilitzar el país i impossibilitar la marxa cap a la normalitat i la concòrdia. El Consell executiu denuncia amb tota fermesa els terroristes com uns enemics de la democràcia. Aquesta Constitució, per altra banda, és la via de la solució dels greus problemes econòmics i socials que té plantejats el país i que només podran ésser superats en el marc de la democràcia. En aquestes circumstàncies l’abstenció significa desentendre’s de la democràcia i dels greus problemes del país, sense oferir cap alternativa. Per tant, el Consell executiu de la Generalitat de Catalunya considera que és necessària la resposta positiva de tot el poble de Catalunya davant de la Constitució. I crida tots els ciutadans a una participació massiva en el referèndum del dia 6 de desembre. Aquest serà un vot contra la demagògia, per la democràcia, per les nostres llibertats, per l’autonomia de Catalunya. Josep Tarradellas i Joan, president de la Generalitat de Catalunya. Consellers de la Generalitat de Catalunya: Antoni Gutiérrez i Díaz, Jordi Pujol i Soley, Joan Reventós i Carner, Carles Sentís i Anfruns, Josep Maria Triginer i Fernández, Manuel Ortínez i Murt, Joan Josep Folchi i Bonafonte, Pere Pi-Sunyer i Bayo, Ramon Espasa i Oliver, Narcís Serra i Serra, Josep Roig i Magrinyà i Joan Codina i Torres. Palau de la Generalitat, 20 de novembre 1978.
Tret de l’Avui del 22 de novembre del 1978, publicat en portada |
(37/45) La campanya no va ser gens equitativa amb les diferents postures pic.twitter.com/lY3aJPkVth
— Ciutadà De Yzaguirre #bonDiaTotElDia Слава Україна (@deyzaguirre) June 20, 2017
Considero negatiu que el 28A hagi guanyat la rendició, des de la lectura que renunciar a la independència és destruir la més gran victòria del nostre poble des del 1714: el Primer d’octubre. I aquesta lectura es basa en la convicció que acceptar la bilateralitat és rendir-se. Si el meu fill em demanés permís per a anar-se’n a viure pel seu compte, li denegaria perquè si necessita el meu permís, no està preparat per a viure sol.
El 1978 vam votar sota el xantatge permanent del terrorisme militar. Ara ens ha tocat votar sota una ofensiva de terrorisme judicial sense precedents i l’exhibicionisme obscè d’un partit que en una democràcia seria il·legal. No amaguem el cap sota l’ala, diguem-nos la veritat: estem en guerra, una guerra en què no han mobilitzat la División Acorazada Brunete perquè encara recorden com Javier Solana va coordinar els preparatius polítics que desembocaren en el bombardeig d’infraestructures militarment crítiques de Belgrad. Una guerra en què les armes són togues i la desmoralització de l’enemic es promou amb la intoxicació informativa, en tots els fronts.
I un altre perill que correm de repetir és el de la república fraternal espanyola del 1931. Hem de recordar que la fraternitat borbònica és fratricida.