Cap a la República Catalana

Després d’uns dies d’obligat silenci i reflexió, voldria exposar el meu parer sobre les eleccions espanyoles del passat 28 d’abril.

Primer de tot, vull esmentar el vot de la por a Vox, vot també mal anomenat “útil”, amb el suport directe dels mitjans d’informació àdhuc els de la CCRTV, que ha fet un clar guanyador: el partit independentista ERC, i com a segona força independentista JxCat. Dissortadament, l’esperança del Front Republicà de Catalunya va quedar a les portes de sortir, però tenint en compte la precipitació de la coalició i el pressupost (aproximadament d’uns 30.000 €), fa que malgrat tot, els aproximadament 110.000 vots aconseguits siguin un èxit sense precedents.

Dit això; analitzem la victòria d’ERC, la qual pot esdevenir tot el contrari del que els junquerians esperaven. Primer, perquè si el PSOE no parla amb ells, de res serveix ser a Madrid, i si hi parlessin i fos en clau autonòmica i d’indults, serà una traïció flagrant als vots independentistes i frustrant per a la ja prou castigada militància. Així a priori, l’ajut de la JEC perseguint de nou al M.H. president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsetí, vetant-los il·legalment a presentar-se a les eleccions europees, ha fet que la victòria d’ERC passés a un segon pla i el M.H. president Puigdemont a la primeríssima línia d’informació.

Mala peça al teler per al que semblen interessos federalistes dels junquerians, que veuen com el M.H. president Puigdemont és el legítim líder de Catalunya.

Però, així i tot, hem de treure lectures positives, si volem avançar. Primer la lectura internacional, a Catalunya l’independentisme, no tan sols es consolida sinó que augmenta i enfonsa en la misèria els partits feixistes del 155, PSOE, PP, C’s i VOX que queden residuals a Catalunya, i així ho entén la UE.

Segon, el vergonyós judici al procés, carregat de prevaricació, falsedats i mala bava contra els presos polítics per part de la Fiscalia i el Tribunal Suprem, amb l’ajut ignominiós dels feixistes de VOX com acusació pública, més les curioses manipulacions de la JEC a totes les eleccions, fa que l’Estat espanyol estigui per sota de Turquia en drets humans i justícia.

Així són les coses i algunes més que podríem dir. Que no ho tenim gens malament i el camí vers la República Catalana no té marxa enrere.

El M.H. president Puigdemont ha guanyat l’envit contra la (in)justícia espanyola, i podrà ser present a les eleccions europees.

Així doncs, paciència, resistència i victòria. Més aviat del que hom pensa, el legítim referèndum del primer d’octubre i la DUI del 27 d’octubre seran a la palestra de nou i amb clara voluntat de victòria.

Al temps! Donec perfìciam.