Carta oberta a ERC

Bé, començaré per dir-vos adéu. He tingut amics, i molts, a ERC. Àdhuc votant i defensor, mai hi he militat però. Per això us escric, des del coneixement i des de la tristesa que em fa veure com heu destruït un partit dels més antics d’Europa. Com heu trinxat els valors republicans i catalanistes per convertir-vos en una secta autodestructiva i perillosa.

Tot aquell que ha gosat desafiar el guru pres o els seus bufons a la direcció, ha estat ràpidament apartat, difamat, menyspreat i expulsat.

Per sort, des de l’1-O, quan vàrem vèncer en el referèndum vinculant fet per més del 50%, el poble ja va obrir els ulls. El vostre odi irracional contra tot el que per vosaltres tofes a convergent ha estat mesquinament apartat. I histèricament reaccioneu quan no podeu guanyar.

És molt curiós veure com tota la claca de l’IBEX us lloa, així com les enquestes dels espanyols us malcrien. Cada comparativa amb el M. H. president Puigdemont és per destruir els valors de l’1-O, el 3-O i el 27-O; que el M.H. president a l’exili representa amb una dignitat encomiable.

El vostre sectarisme autodestructiu us ha convertit en allò que preteneu combatre que és la irracionalitat política.

Encara doncs la darrera oportunitat sense esma a la militància de base perquè trenqui amb unes directrius més pròpies del botiflerisme que no pas la realitat republicana de Waterloo. Rectificar és de savis i podreu redreçar el partit netejant-lo de les pomes podrides de la direcció actual.

Mentre això no canviï, us he de dir: “Adéu, ERC, adéu”. No serviu per a la república ni per al poble.

Dissortadament escric aquesta carta amb ràbia i dolor, però com a company de lluita de Martí Marcó i Bardella he de ser fidel a la seva mort heroica i vetllar pel seu llegat patriòtic, ara com ara ERC no és digne d’aquest llegat.

Fins aquí m’acomiado, sóc conscient del que molts em direu, però francament en aquests moments tan delicats per la Pàtria, els vostres raonaments sectaris ni m’interessen ni en fan mal, ans el contrari m’entristeix veure que seguiu cap a la vostra autodestrucció com a partit, independentista?, ja no ho sé.