28 abril. Què votem i per què?

És una pregunta complexa, el 1r d’octubre vàrem votar i guanyar el referèndum únic legal i vàlid malgrat els tribunals colonials espanyols. El 27 d’octubre vàrem proclamar la DUI. Malgrat el cop d’estat feixista anomenat 155, l’exili forçós del M.H. president Puigdemont i part del seu govern, i la presó de l’altra part i d’activistes socials com els Jordis a les il·legals eleccions del 21D; el poble contra tot pronòstic votava independència i, malgrat les marranades de l’Estat, més del 55% de la població consolidava el 1r d’octubre i votava república catalana. Vist així, hauríem de fer boicot a l’Estat, publicar la DUI al DOGC per consolidar la república democràticament guanyada a les urnes. Seria el més lògic.

Ara bé, després de la frenada en sec i la por per part d’ERC i PDeCAT, excepte la gent del M.H. president Puigdemont i la CUP, amb l’ANC, CDR i partits independentistes minoritaris; la farsa judicial i l’ambient de reculada cap a un no se sap ben bé què, hom pensa que hem de copar els escons espanyols per col·lapsar el sistema i fer Espanya ingovernable fins al reconeixement per part de l’estat de la república catalana proclamada.

El dilema, una equació senzilla: quines sigles ha de tenir la nostra X?

Doncs bé, crec que ERC amb la seva política de minimitzar el mandat de l’1-O i el boicot constant a Waterloo s’apropa perillosament al federalisme autonomista i s’allunya de la república proclamada i això ho pagaran a les urnes. La CUP, gran esperança revolucionària, ha optat legítimament per consolidar els municipis i recuperar el control del territori. Tot i que Poble Lliure hagi optat per presentar-s’hi, crec que les formes no han estat les correctes i posen en perill la unitat de l’esquerra independentista. De totes maneres els hi desitjo sort.

Queda l’organització entorn del M.H. president Puigdemont, autèntica bèstia negra de l’IBEX35 i del règim del 78. Quan la dreta i l’esquerra espanyola surten juntes per bramar contra Puigdemont; quan l’autonomisme poruc i malaltís critica i aparta el president Puigdemont, àdhuc quan hom aparta els autonomistes del PDeCAT per seguir el camí de la república proclamada el 27 d’octubre; quan tots els enemics de la Pàtria es conjuren contra el nostre president, és doncs ben palès què ell representa la pedra de la revolta, la il·lusió de la república. A despit de què puguin opinar els pijoprogres falsament esquerranosos, autèntics seguidors de Lerroux. L’esquerra rupturista i la revolta només pot tenir un nom, Puigdemont, i el moviment polític que li dóna suport. Per poder consolidar la república votada el 1r d’octubre. I un cop feta proclamar eleccions lliures i que guanyi al millor.

Donec perfìciam.