De resultes de la inauguració del MWC (Mobile World Congress), el rei dels espanyols s’ho ha fet venir bé per aparèixer a Barcelona. Enguany, el sopar d’inici d’aquest esdeveniment ha estat al pavelló del MNAC a Montjuïc. No obstant això, la seva presència no ha passat per alt pels activistes republicans catalans, que van ser convocats pels CDR i les ADIC per mostrar la seva disconformitat.

A l’avinguda Maria Cristina, i a la plaça d’Espanya, centenars de republicans van cridar proclames contràries a la presència del monarca espanyol en territori català. Per aquests activistes, la seva presència fa palesa la voluntat colonial del règim monàrquic espanyol. El poble català, per ells, s’ha definit com a republicà, fins al punt que qualsevol ciutadà després d’un procés democràtic ha de poder representar tot el conjunt.

La manifestació va gaudir amb pancartes recordant els antecedents de corrupció i malbaratament de la casa reial espanyola. La reialesa es va repetir per activar i per passiva, és un anacronisme a Catalunya que pràcticament ningú defensa amb llibertat. Els qui ho fan, es podia deduir, ho fan condicionats pel sistema de poder repressiu que prové de l’Estat espanyol, en les seves diferents expressions, inclosa la de la policia autonòmica catalana.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets
Publicitat

Com passa en aquest tipus de manifestacions de protesta per la presència de persones molestes, les mesures de protecció i seguretat se sobredimensionen. Una vintena de furgons dels Mossos i el seu helicòpter van generar un desplegament desproporcionat al qual la població catalana ja s’hi ha acostumat, davant la passivitat del Govern català i la indiferència dels seus polítics.

La protesta contra la presència del rei espanyol a Barcelona no va comptar amb la col·laboració de figures destacades de l’independentisme català, i en canvi tota mena de persones del poble, principalment barcelonins però també del Maresme, el Baix Llobregat o el Vallès, entre altres, s’hi van sumar amb ànim de xiular i rebutjar el paper i la presència del monarca borbònic, de trista memòria, a la capital catalana.

Durant la manifestació es van cremar, pròdigament, fotos i cartells del rei dels espanyols, el qual amb l’uniforme militar representa la màxima expressió de la dominació violenta (institucional) que ve exercint històricament sobre aquest país des de fa anys.

La presència dels joves d’ARRAN, amb cares tapades, per a tota la resta de manifestants no va suposar cap problema. Més aviat es va viure com una normalitat social que calia restablir a fi de fornir una lluita que ha d’implicar tota la societat. D’aquesta manera, com és freqüent en aquests casos, la manifestació consisteix en un estira i arronsa amb els agents de l’autoritat, a fi de buscar la manera de trencar el cordó d’ignomínia que separa els governants de la gent que treballa i s’esforça per mantenir el progrés social i els drets col·lectius.

La posició del MNAC, alta i escarpada, feia molt difícil una aproximació ni que fos al cordó policiac més extern de protecció i aïllament per als polítics governants i resta de seguici monàrquic, entre els qual s’hi comptaven, amb certes cauteles, Ada Colau i Quim Torra.