La “bona gent convergent” confosa, de moment
Abans de marxar de la presó bagenca de Lledoners, en Jordi Sánchez va enviar una missiva als simpatitzants i fundadors de la Crida Nacional. En ella, concloïa que els hi cal gent “activista per portar més i més homes i dones cap al moviment polític de la Crida”. Aquesta reclamació, la feia partint de la idea que els hi calen associats per poder omplir l’estructura directiva que s’havia creat en el congrés fundacional del passat 26 de gener de 2019, malgrat “la participació alta” que hi va haver.
La Crida Nacional és un partit polític, d’acord amb les inscripcions que consten en el registre de partits polítics del Ministeri de l’Interior. Hi consta com CNxR des del dia 8 de gener de 2019, amb membres a la junta directiva com Ferran Mascarell, Gemma Geis o Ramon Maria Piquer.
La implicació de les persones, per aquesta formació política, molt vinculada a l’entorn social del PDeCAT o de Convergència, implica associar-se, en forma de militància, tot reproduint un sistema de partits clàssic.
La militància convergent, de sempre, veu amb perplexitat com aquesta formació els torna a interpel·lar cap a una nova espiral de canvi de noms, de propostes, de cares i de sigles, quan encara no s’ha paït ni entès quin havia de ser el recorregut de Junts per Catalunya (JxCAT). La pregunta sense resposta és senzilla, de part d’una adherida al PDeCAT, “si JxCAT va obtenir el millor resultat que mai s’hagués previst en les eleccions del 21 de desembre de 2017 (en ple 155), perquè cal oblidar-ho? Què ha fet malament?”.
Les pretensions d’una “casa gran del catalanisme”, com deia Artur Mas el 2007 ja es van constituint lentament. Tanmateix, perquè funcioni necessita persones implicades de base i en tots els àmbits perquè la sustentin, doncs la feina des dels despatxos ja està pràcticament acabada. Pròximament es coneixerà la decisió sobre la doble militància defensada per David Bonvehí, des del PDeCAT, i en favor també de la Crida Nacional. En la mesura que la Crida no es presenti a les eleccions municipals, com ja va recordar Elsa Artadi, la doble militància ja estaria resolta, sempre que hi hagi col·lisió, ja que de moment només és una aposta o una projecció d’intencions.