La pluja no és culpa del paraigua

Em sorprèn l'intent consant de certs sectors polítics d'atribuir la pujada de l'extrema dreta espanyola a l'independentisme català.

Parlem de l'independentisme i la dreta?

(Fil: 1 de 6)

— Joe Brew (@joethebrew) January 5, 2019

Joe Brew és un analista de dades d’origen nord-americà que publica en el seu compte de Twitter algunes de les conclusions a què arriba després d’estudiar les dades en profunditat.

Fa pocs dies va fer un fil en el qual intenta posar llum en l’origen de la pujada de l’extrema dreta a Espanya. Brew defensa que la culpa no és del moviment independentista català. A continuació exposem algunes de les dades que aporta.

En aquesta gràfica es pot veure que Catalunya i el País Basc és on el percentatge de gent que s’ubica a l’extrema dreta és més petit que a la resta de comunitats.

Les dues gràfiques següents mostren el mateix, que a Catalunya no hi ha una base de votants d’on puguin sortir votants d’extrema dreta:

Aquesta gràfica combina el percentatge d’independentistes en funció de la posició que es col·loquen en el vector esquerra-dreta:

Es pot veure que a Catalunya, com més a la dreta s’està, més unionista s’és (si entenem que no ser independentista és ser unionista).

Brew ho resumeix de la següent manera: “Catalunya és més d’esquerres que la mitjana espanyola. L’independentisme català és més d’esquerres que la mitjana catalana”.

Brew no analitza si l’augment del vot d’extrema dreta és causat per una voluntat de castigar una posició que no rebutgi de pla l’independentisme, que és la lectura primera i superficial que es pot fer. En altres paraules, no diu que l’extrema dreta no sigui un rebuig cap al que aquest moviment anomena separatisme, però no considera en cap cas, i agafant-se a les dades estudiades, que el separatisme sigui la causa de la pujada de l’extrema dreta. L’extrema dreta existeix de sempre i en terreny fèrtil es desenvolupa. El terreny fèrtil no és Catalunya i el seu desig d’emancipació, sinó “una base àmplia de gent que ja es considera «de dretes» disposada a fer un pas més”.

Brew arriba a la conclusió següent: “Potser l’independentisme és, i sempre ha estat, una fugida de la ideologia de VOX”. Vist així, seria la ideologia d’extrema dreta, que sempre ha estat allà, la que pot explicar que hi hagi un creixent independentisme a Catalunya. Aleshores, el que sí que ha fet el desig d’independència de Catalunya és treure-li la màscara a l’extrema dreta, que pervivia oculta entre els plecs del PP.

El mateix raonament l’aplica Brew a altres fets, alguns recents i altres no tant:

“El Brèxit no és culpa dels immigrants.
L’elecció de Trump no és culpa dels demòcrates.
La dictadura de Franco no va ser culpa dels comunistes.
La pujada de Vox no és culpa dels independentistes catalans.
I la pluja no és culpa del paraigua.”