Drets humans arrabassats
La premsa i els partits polítics espanyols s’han mantingut en silenci el dia de la commemoració del 70 aniversari de la proclamació dels Drets Humans a la Declaració Universal dels drets humans que són de caràcter col·lectiu. És notícia de portada però a Espanya es calla i gairebé ni se’n parla.
Ni els mitjans de comunicació en mans de la dreta conservadora, ni el govern espanyol, poden reconèixer que els drets humans faculten a qualsevol nació, inclosa la catalana no reconeguda pels Tribunals de Justícia, com a col·lectiu subjecte de drets inalienables.
L’Estat espanyol, pel que fa a Catalunya, segueix ignorant l’article primer de la Carta fundacional de l’ONU de 1945 i la Resolució 2625 de la mateixa institució internacional que declara: “tots els pobles tenen el dret de determinar lliurement, sense ingerència externa, la seva condició política”. El dret a l’autodeterminació es reconeix com a dret humà.
Els drets humans tenen per objectiu comú protegir la dignitat humana i les llibertats. Els drets humans formen part d’una cultura de pau, equitativa, solidària i desenvolupadora de la potencialitat de la persona en benefici de l’interès general.
La Declaració Universal dels Drets Humans aporta una visió progressista de la vida social i els fonaments polítics, com a foment d’una construcció política democràtica. És també un factor ideològic de lluita política.
Els drets humans són tanmateix instruments de pressió sobre els poders públics com a defensa de drets socials i llibertats necessaris per a la consolidació de la democràcia.
Hi ha estats que són rebels amb el compliment i el desenvolupament dels drets humans, impedint l’accés a la llibertat i la plena sobirania dels pobles que manifesten reiteradament la seva voluntat democràtica.
El dret al referèndum d’autodeterminació que reconeixen les Nacions Unides ha sigut negat per l’Estat espanyol que ha arribat a declarar il·legal el que és legítim segons l’organització Internacional de la qual Espanya n’és membre.
El dret del poble català a decidir lliurement el seu futur polític no pot ser anorreat per l’Estat espanyol si no és contradient la realització de la voluntat democràtica aprofitant un règim legal en contradicció amb els drets humans.
Espanya es creu que la Declaració Universal dels Drets Humans és una invenció intel·lectual i que la unitat d’Espanya és sagrada i està per damunt de la democràcia, les llibertats i els drets humans. L’Estat no reconeix la Declaració Universal dels Drets Humans com a norma superior que està per damunt de la maquinària burocràtica de l’Estat i dels interessos de govern de l’Estat espanyol.
La nostra valoració pel que fa a l’Estat espanyol que permet l’homofòbia, la persecució judicial contra els catalans i no respecta els drets humans, és de suspens.