El final del Correllengua i la Diada de Catalunya del Nord es fusionen en una jornada històrica
Més de 10.000 persones van participar aquest passat dissabte, dia 10 de novembre, en la mobilització celebrada a Perpinyà per commemorar el Tractat dels Pirineus, l’acord pel qual el 1659 les comarques de la Catalunya del Nord van quedar sota administració francesa.
Sota el lema ‘Sem Catalunya Nord, fem Països Catalans’, la marxa per la capital del Rosselló es va convertir en una de les més multitudinàries convocades fins ara per exigir l’autonomia de les comarques nord-catalanes i la llibertat del conjunt de la nació catalana.
Una vegada més, la Diada de la Catalunya del Nord va coincidir amb la cloenda del Correllengua, la principal iniciativa de mobilització per la llengua que, des de fa 22 anys, organitza la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) de cap a cap de la nostra geografia.
Abans de la manifestació, i aprofitant que enguany se celebra l’Any Fabra, la CAL va realitzar una visita guiada a Prada de Conflent, on el mestre i filòleg català va passar una part significativa de la seva vida.
A la localitat del Rosselló, seu de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), un centenar llarg de persones va resseguir els llocs més emblemàtics que Pompeu Fabra va conèixer i passar-hi llargues estones (Grand Hotel, carrer dels Marxans, Antic ajuntament, carrer de l’Hospital o carrer Pompeu Fabra), van finalitzar amb una ofrena floral al cementiri on reposen les seves despulles. Davant de la seva tomba, l’actriu Carme Sansa va llegir el poema El meu poble i jo, que Salvador Espriu va dedicar al lingüista.
Com és tradicional, la jornada va acabar davant d’El Castellet, epicentre de Perpinyà, on als parlaments va sumar-s’hi una referència als polítics i representants de la societat civil empresonats per les autoritats espanyoles. Elisenda Paluzie i Marcel Mauri, en nom de l’ANC i Òmnium Cultural, van llegir cartes de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els líders de les dues entitats que continuen engarjolats a l’espera de judici, pels qui es va demanar la llibertat immediata.