L’Assemblea referma la seva aposta per la unilateralitat
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana s’ha reunit en un Ple extraordinari avui, 6 d’octubre, a la seu nacional de l’Assemblea. Aquest Ple havia de celebrar-se el dia 22 de setembre, però es va posposar per poder ser tractat amb el temps i la manera adequats que requerien els temes que s’han pogut tractar durant la jornada d’avui. En aquesta jornada, han quedat aprovats tres documents: “Fem la República catalana. Relat del que ens ha passat”, “Balanç̧ de l’acció́ de Govern de la Generalitat de Catalunya” i “Fem la República catalana. Estratègia de futur”. Els tres documents han estat aprovats amb una clara majoria, d’entre el 71 i el 88 per cent.
Primer s’ha fet una anàlisi dels esdeveniments, des de la sentència de l’Estatut del 2010 fins a l’octubre del 2017, i s’han identificat les fortaleses i debilitats acumulades. Així, en el document aprovat es denuncia que el procés que ens va portar a fer un simulacre de proclamació s’ha acabat. Aquest procés ens ha permès acumular moltes fortaleses i aprenentatges que ara s’han de posar en valor, així com aprendre i posar remei a les febleses.
Centrant-nos en l’acció de govern, podem constatar que cap dels compromisos electorals de les eleccions del 21 de desembre no s’han dut a terme. El Govern destituït pel 155 no s’ha restituït i ni el Parlament ni el Govern no estan disposats a la desobediència necessària per fer respectar la sobirania del Parlament i avançar cap a la proclamació efectiva de la República Catalana.
Balanç de l’acció de govern de la Generalitat de Catalunya
Davant d’aquesta situació de manca de concreció i manifesta falta d’estratègia compartida del Govern, des de l’Assemblea Nacional Catalana s’insta el president de la Generalitat i el Govern de Catalunya a tota una sèrie de punts:
● Garantir l’acord estratègic i d’actuació entre JxC i ERC al Parlament i al Govern, i recuperar la unitat d’acció parlamentària amb la CUP, així com la unitat d’acció estratègica amb la resta d’actors socials republicans.
● Fer balanç de les capacitats reals de les institucions catalanes per fer efectiva la República catalana en un escenari d’unilateralitat, identificar les deficiències, traçar un pla per cobrir‐les i comunicar‐lo a la població.
● Complir els compromisos adquirits durant la investidura i preparar-se per a un embat democràtic, tot activant totes les capacitats institucionals, que han d’estar llestes, alineades i lleials a la majoria independentista del Parlament de Catalunya i del Govern de la Generalitat quan sigui necessari.
● Materialitzar la unitat d’acció estratègica entre les institucions, els partits i les organitzacions socials republicanes en la concreció d’una coordinació permanent i en la definició d’una tàctica específica per a cada actor sobiranista.
● Posar en marxa l’anunciat Consell de la República i presentar-ne l’estructura i les funcions.
● Fixar, abans del proper 21 de desembre, una única i nítida estratègia de govern per a la implantació de la República catalana. I que la comparteixi i coordini tàcticament amb tots els actors polítics i entitats compromesos amb la implantació efectiva de la República, declarada el 27-O del 2017.
Si després del 21 de desembre, el Govern persisteix en aquesta disparitat manifesta i desconcertant de criteris estratègics de futur i segueix emprant un llenguatge abrandat en les formes que no es correspon en absolut amb una acció de govern que defuig la desobediència i que, persistint en l’autonomisme, legítima l’acció repressora de l’Estat espanyol, l’Assemblea no acompanyarà el Govern i serem crítics i extremadament exigents en el compliment del seu mandat, amb mobilitzacions que tindran aquesta orientació.
Demanarem al Govern que qui no es vegi amb cor de seguir amb un procés nítid d’accions de govern que condueixin cap a la proclamació efectiva de la República catalana faci un pas al costat, i deixi el seu lloc al Govern a persones que estiguin disposades a una acció més decidida, assumint els riscos propis de la desobediència.
Pla estratègic
Sobre la base de les fortaleses i debilitats identificades i el context actual, l’ANC ha traçat un pla estratègic basat en escenaris. Així, identifica només tres escenaris que ens portarien a la independència efectiva: Referèndum pactat amb l’Estat espanyol a resultes d’una negociació directa bilateral; referèndum pactat amb l’Estat espanyol forçat per algun organisme internacional, i la via unilateral.
L’ANC ha volgut posar en rellevància que ampliar la base social no és un escenari en si mateix. Encara que fóssim el 80%, la independència no ens vindria donada, sempre hauríem de situar-nos igualment en algun dels tres escenaris citats. A més, l’ANC entén que destensionar i pretendre una normalització en l’actual context és dilatori i desmobilitza, i no serà efectiu per assolir l’objectiu.
En referència a l’escenari de referèndum pactat amb l’Estat espanyol, l’ANC considera que totes les manifestacions del govern del PSOE, així com de la majoria política, social i electoral de l’Estat espanyol, indiquen que aquesta via és malauradament impossible. En referència a l’escenari de referèndum pactat forçat per algun organisme internacional, el considera poc probable atesos els fets d’octubre, però sí que creu que hi ha un llindar màxim de vulneració de drets o inestabilitat econòmica que podria fer que aquest escenari es produís. Per tant, l’Assemblea considera la via unilateral com l’escenari més probable i l’únic que depèn de nosaltres i ens permet ser proactius, ateses la incapacitat del govern espanyol d’oferir absolutament res i de renunciar a la seva cara més repressora, així com les seves debilitats pel que fa a la governabilitat. Tot i això, l’entitat estaria disposada a renunciar a la unilateralitat si qualsevol dels dos primers escenaris es convertissin, en els pròxims sis mesos, en realitats tangibles i declarades sense cap marge d’ambigüitat per part dels actors implicats (Govern català, govern espanyol, potencial mediador).
Així doncs, l’Assemblea considera que, perquè la via unilateral es desenvolupi amb èxit, cal idealment alinear els actors clau següents: Govern, Parlament, institucions i ciutadania mobilitzada. Una vegada alineats, cal revalidar la declaració d’independència al Parlament i publicar-la al DOGC, fer una proclamació solemne de la República Catalana davant del món i demanar el reconeixement internacional de la independència de Catalunya, constituint-se en estat, baixar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat i del Parlament, publicar els decrets de desplegament de la Llei de transitorietat jurídica, deixar en llibertat els presos i preses polítics i organitzar el retorn dels exiliats i exiliades.
Per tal de seguir avançant en el desenvolupament de la via unilateral, l’ANC treballarà dotze línies d’actuació claus i prioritàries. Entre elles destaquem que l’ANC desenvoluparà projectes que facin tangible la República Catalana pels ciutadans, en què s’afavoreixi una economia menys dependent dels poders polítics espanyols i dels oligopolis rendistes. Així mateix, es farà la màxima amplificació interna i internacional davant el judici als ostatges polítics, es potenciaran les eleccions primàries per a les Municipals 2019 per assolir el màxim d’alcaldies independentistes i la necessària regeneració democràtica. També es generarà un relat constant per seguir ampliant la majoria social, de manera no reactiva sinó positiva i propositiva. Es denunciarà, davant els organismes internacionals, la situació de vulneració de drets civils i polítics dels ciutadans catalans. Així mateix, es mantindrà la mobilització ciutadana.
En el front institucional, l’ANC demana al Govern, al Parlament i als partits independentistes que exerceixin un lideratge clar i efectiu que no tingui missatges contradictoris entre el que es diu i el que es fa realment. Així mateix, demana al Govern que es prepari per a la via unilateral sense més dilacions i que treballi en aquells àmbits que s’han de reforçar per garantir la proclamació i el funcionament inicial de la República.
L’ANC vol enviar un missatge a tot l’independentisme que, si els tres actors, Govern, Parlament i societat civil, ens preparem amb responsabilitat i rigor en l’escenari de la unilateralitat, arribarem a l’objectiu de fer efectiva la República Catalana, igual com vam ser capaços de fer el referèndum del primer d’octubre en les condicions més adverses.