Les eleccions municipals 2019 (2): Quins municipis de més de 100.000 habitants pot guanyar l’independentisme?

A Catalunya hi ha 10 municipis de més de 100.000 habitants. D’aquests, actualment, 2 estan en mans de l’independentisme (Sabadell i Reus), la capital del país està en mans dels Comuns i els altres 7 estan controlats pel PSC, que en alguns casos ho fa amb pactes de govern amb Units per Avançar o el PP. Cal dir que l’alcaldia de Badalona ha estat durant bona part de la legislatura també en mans de l’independentisme amb una coalició de govern formada per Guanyem Badalona en Comú —llista vinculada electoralment a la CUP—, ERC i ICV-EUiA. Aquesta coalició rebia el suport extern del PSC, però finalment va ser desallotjada del poder per una moció de censura que va fer alcalde el candidat d’aquest darrer partit, el qual va obtenir el suport de les llistes vinculades al bloc del 155.

Dels 10 municipis, en 5 d’ells el bloc del 155 hi té majoria absoluta: L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Lleida, Tarragona i Santa Coloma de Gramenet. En canvi, només en un d’ells l’independentisme suma majoria absoluta: Reus.

Barcelona

La capital de Catalunya serà un cop més el principal cavall de batalla a les municipals. Els partits ja fa mesos que estan treballant per preparar les seves candidatures de cara les eleccions de l’any que ve. El PDeCAT i ERC ja han escollit el candidat a través d’unes primàries internes de partit. Neus Munté i Alfred Bosch són els candidats respectius dels dos partits, a l’espera de si finalment es repensen la seva participació a Primàries Catalunya. La CUP encara no ha decidit qui serà el cap de llista, però el nom de Mireia Boya fa setmanes que sona. Finalment, Jordi Graupera, principal impulsor de les primàries obertes a la ciutadania a Barcelona, va confirmar a Catalunya Ràdio que si guanya les primàries unitàries es presentarà a les eleccions “s’hi hagi sumat qui s’hi hagi sumat”.

En les darreres eleccions, Barcelona en Comú va obtenir l’alcaldia amb només 11 regidors de 41 pel fet que fou la llista més votada i cap dels altres blocs sumava majoria absoluta. Actualment el bloc del 155 només disposa de 12 regidors a la ciutat. En canvi el bloc independentista suma un total de 18 regidors, el seu màxim històric. Això no fou suficient, però, per obtenir l’alcaldia. El 2011, l’alcaldia va ser per CiU que va sumar un total de 14 regidors, sent la llista més votada. En aquell moment la suma CiU+ERC —les dues úniques llistes del bloc actualment independentista que van obtenir representació— va sumar 16 regidors, dos menys que en l’actual legislatura.

Per tal que l’independentisme aconsegueixi l’alcaldia de Barcelona hi ha dos escenaris possibles. El primer seria que la suma dels regidors independentistes sumés majoria absoluta, és a dir, 21 regidors. En les municipals del 2015 les candidatures independentistes varen sumar un total de 288.458 vots. La participació fou del 60,60% i van votar poc més de 700.000 persones. És difícil estimar quants vots serien necessaris, però si l’any que ve la participació fos semblant, amb una distribució de vots en blanc, nuls i vots a candidatures sense representació similar, per assolir la majoria absoluta caldrien al voltant de 330.000 vots en una sola llista electoral independentista. En cas que fossin diverses llistes i que obtinguessin representació totes elles, caldrien alguns vots més, ja que la llei D’Hondt premia l’acumulació de vots en una sola llista.

El sostre electoral de l’independentisme a Barcelona és de 418.466 vots a les eleccions del 21D, però la participació en aquells comicis fou del 81,59% a la ciutat. 21 punts superior a les municipals del 2015. En aquelles eleccions els vots independentistes varen representar el 45,78% dels vots. Fent una projecció dels resultats del 21D a les municipals —sempre a tall d’experiment perquè la dinàmica entre aquestes eleccions és força diferent— l’independentisme obtindria 19 regidors de 41, però la llista més votada seria C’s amb 10 regidors. Com que cap dels blocs no sumaria —el bloc del 155 tindria 18 regidors— tot quedaria en mans dels Comuns, amb els quals un dels blocs hauria de pactar. En cas que no hi hagués cap mena d’acord que sumés majoria absoluta, C’s obtindria l’alcaldia. És complicat que l’independentisme sumi majoria absoluta, ja que el més probable és que els vots que li falten els assoliria majoritàriament de votants que en les darreres municipals no es van mobilitzar, això faria augmentar la participació i per tant també incrementaria els vots necessaris per obtenir majoria absoluta. Així i tot no és un escenari descartable; però caldria que el bloc independentista es mobilitzés en uns nivells propers a les eleccions parlamentàries i que la resta de blocs ho fes mantenint el nivell de mobilització que assoleixen en unes municipals normals. Cal dir que enfocant les municipals com unes eleccions de gestió de les polítiques locals, difícilment l’independentisme aconseguirà els nivells de mobilització que ha aconseguit en les darreres eleccions al Parlament, en les quals el debat era en clau independència-unionisme. D’altra banda, la decepció que hi ha entre una part de les bases independentistes amb els actuals líders del moviment fan difícil pensar que es puguin reeditar uns resultats com els del 21D, a no ser que hi hagi canvis substancials d’aquí al maig de l’any que ve.

El segon escenari on l’independentisme aconsegueix l’alcaldia requereix que la llista més votada a les eleccions sigui independentista i que el bloc del 155 no sumi majoria absoluta. En aquest escenari només una aliança rocambolesca del bloc del 155 amb els comuns podria evitar l’alcaldia independentista. En aquest escenari, el format en què es concorre a les eleccions tindria una rellevància superior que en l’anterior. La millor manera de garantir que la llista més votada sigui independentista, és aglutinar forces en una llista que almenys sumi el votant de l’espai que tradicionalment ha votat CDC en les seves variants i ERC. La suma d’aquestes dues forces garantiria de forma pràcticament automàtica ser la primera força. El format final de la llista i la seva capacitat de mobilitzar les bases acabaria de definir si aquesta majoria seria aclaparadora respecte de la segona força o no. En aquest sentit la proposta de primàries republicanes pot ajudar a engrescar el votant que ara mateix està decebut, donant-li la capacitat d’escollir candidats nous que li generin confiança. Seria una millora d’allò que fou Junts pel Sí, que en el seu moment també va generar una notable mobilització, però atorgant el poder a les bases en lloc de fer-ho a les cúpules. De manera que els candidats quedarien molt més lligats a la voluntat de la gent i no a la disciplina de partit.

L’Hospitalet de Llobregat

L’Hospitalet de Llobregat és una plaça molt dura per l’independentisme. En les darreres eleccions municipals els partits independentistes van sumar només 4 regidors de 27. El bloc del 155 hi té una majoria molt àmplia de 18 regidors. En aquells comicis, l’independentisme es va adjudicar 18.700 vots dels 93.800 que s’hi van emetre en total. La força més votada, el PSC, amb 30.979 vots, pràcticament dobla la suma de les tres forces independentistes. Sembla doncs poc probable que l’Ajuntament de l’Hospitalet acabi en mans de les forces sobiranistes. L’únic escenari que sembla factible seria intentar revalidar els 35.256 vots que es varen obtenir el 21D amb una candidatura que optés a ser primera força municipal tot evitant la majoria absoluta del bloc del 155, impedint que cap altre bloc sumi i assolint de forma automàtica el govern municipal.

Caldrà veure també si es conforma una llista unitària de les esquerres a la ciutat. Projecte polític que algunes veus han plantejat per ser desplegada a l’àrea metropolitana de Barcelona. La candidatura aglutinaria l’espai dels Comuns, ERC i la CUP, deixant el lideratge de la candidatura als Comuns, ja que la seva força a la ciutat és molt superior a la dels altres dos.

Terrassa

La dimissió de l’alcalde Jordi Ballart (PSC) l’any passat i el fet que estripés el carnet del partit obre molt l’escenari a la cocapital vallesana. El perfil de Ballart era en certa manera proper al sobiranisme i el suport del PSC a l’aplicació del 155 el va fer plegar. Els bons resultats del PSC el 2015 a Terrassa van ser en gran part gràcies a ell. L’actual líder del PSC a la ciutat té un perfil molt més proper a la direcció nacional i difícilment podrà revalidar els 9 regidors que va obtenir el partit a les passades eleccions.

A Terrassa, CiU, ERC i CUP sumen 8 regidors de 27. Lluny dels 14 que requereix una majoria absoluta. Malgrat això, els més de 50.000 vots que varen sumar a les eleccions del 21D del 2017 els deixa molt camp per córrer, ja que a les municipals en varen sumar poc més de la meitat. Aconseguir mobilitzar el màxim nombre d’aquests votants hauria de ser l’objectiu que es marquessin per tal d’assaltar l’alcaldia.

En aquesta ciutat el bloc del 155 no hi té majoria absoluta i donades les perspectives del PSC, un cop perdut el carismàtic Ballart, és més probable que com a bloc descendeixin que no pas que augmentin la seva presència. De fet el PP ja va treure tan sols el 5,66% dels vots. Tenint en compte que el llindar per obtenir representació en les municipals és del 5% i la tendència totalment a la baixa que ha tingut el PP a Catalunya (el 21D només va sumar el 3,74% a la ciutat), és probable que perdin el regidor que tenen i que els votants que acumulin a la seva llista no es transformin en cap regidor. La incògnita serà la capacitat de C’s a la ciutat per apoderar-se dels electors que perdin les altres forces del 155 i per captar nou votant. Tradicionalment, a la força unionista les municipals sempre se li han resistit molt més que les eleccions al Parlament. Un dels motius és la necessitat de presentar projectes sòlids a cada municipi en lloc d’un sol projecte mediàtic per l’àmbit nacional. Només cal comparar els resultats de C’s a les municipals del 2015 amb les eleccions al Parlament del mateix any.

Badalona

Badalona fou una de les grans sorpreses de les eleccions del 2015. Una ciutat que estava governada per l’actual líder del PP, Xavier García Albiol, va passar en mans d’un govern liderat per una activista d’Òmnium en una llista electoral de Poble Actiu, marca blanca de la CUP a les eleccions municipals. El nivell de rebuig que havia causat el govern del PP va fer unir tota l’oposició —excepte C’s— per a investir la candidata de la segona llista més votada.

El context d’aquelles eleccions va ser molt propici per a la CUP, que va aprofitar el buit electoral que suposava el fet que Podemos decidís no concórrer a les eleccions municipals, per muntar candidatures unitàries dels moviments socials a les ciutats metropolitanes. Aquesta aliança amb el que en aquell moment eren les bases del partit lila van suposar-li uns grans resultats a l’àrea metropolitana. A Badalona fou segona força amb 5 regidors i 15.600 vots, que sumat al rebuig a Albiol li varen atorgar l’alcaldia amb els vots d’ERC, ICV-EUiA, CiU i el PSC.

En aquell moment el PSC no va tenir la capacitat de fer altra cosa que votar la candidata independentista per evitar el desgast que li hauria suposat permetre l’alcaldia al PP amb la seva abstenció. Però després de l’1-O i l’aplicació de l’article del 155, el bloc PP, C’s i PSC (amb una regidora menys que havia sortit del grup municipal per la deriva del partit) es va unir de nou per investir Àlex Pastor, del PSC, com a alcalde. En aquest cas Albiol, que és primera força municipal amb 10 regidors, va tenir un gest de generositat per garantir un alcalde unionista al consistori. Caldrà veure si el bloc es manté unit després de les eleccions de l’any que ve. També si són capaços de mantenir la majoria absoluta que ara mateix tenen.

Un altre element que marcarà els resultats de les eleccions de l’any que ve serà la voluntat de Catalunya en Comú que ara agrupa Podem Catalunya, ICV i EUiA de maximitzar els resultats electorals al territori. En aquesta ocasió difícilment permetran que la CUP s’apoderi del seu espai electoral tal com ho va fer el 2015 en molts municipis. En el millor dels casos hi haurà una aliança amb aquesta força, però amb voluntat de l’espai dels Comuns de liderar les candidatures. Caldrà veure com es resol la computació dels vots a Consells Comarcals i a la Diputació de Barcelona, un pastís que cap partit polític vol deixar escapar i que és la causa d’una major dificultat que hi hagi coalicions d’àmbit municipal entre dues forces polítiques si no hi ha un pacte d’àmbit nacional.

Un tercer interrogant serà veure com es desenvolupa la guerra electoral entre el PP i C’s en una ciutat on el primer és molt més fort que el segon. Encara dins del bloc del 155 caldrà veure com afecte el PSC l’aliança amb el PP per obtenir l’alcaldia. Si serà capaç de treure’n rèdit electoral del fet de governar la ciutat durant aquest any o bé si el pacte li passarà factura.

Tots aquests interrogants deixen un escenari molt obert que fa difícil preveure en aquests moments si l’independentisme podria recuperar l’alcaldia. El que sí que sabem és que els més de 40.000 vots que va sumar l’independentisme el 21D a la ciutat li donen encara uns 8.000 vots de marge de creixement.

Sabadell

A les eleccions municipals de Sabadell el consistori va quedar totalment fragmentat en un total de 8 forces. El bloc independentista va sumar 12 regidors, l’unionista 9 i el bloc dels comuns 6. L’ensorrament del PSC, sobretot pel desgast en la gestió autoritària del municipi i fortament lligada a la corrupció —amb el cas Bustos— va deixar un buit en el poder. Aquest escenari va propiciar que la tercera (ERC) i la quarta (CpSBD-PA) forces formessin govern amb el suport dels dos grups municipals vinculats a l’espai dels comuns. A més es va pactar que l’alcaldia estigués dos anys en mans dels republicans i els altres dos en mans de Crida per Sabadell, candidatura vinculada a la CUP.

A les eleccions de l’any vinent caldrà veure si les forces de govern són capaces de treure rèdit d’aquest fet i obtenen un augment en els seus suports que pugui fer acostar o fins i tot assolir la majoria absoluta a l’independentisme. Així i tot, la candidatura de l’espai convergent pot patir un decreixement lligat a la pèrdua de suport en l’àmbit nacional i al fet d’estar a l’oposició pel que fa al municipi. En especial si es presenta amb un format poc renovador vinculat al PDeCAT. L’espai dels comuns, que es va presentar per separat, podria beneficiar-se ara d’anar unit, però les tendències en l’àmbit nacional tampoc no l’acompanyen. Els socialistes difícilment podran millorar gaire el resultat del 2015 —5 regidors i primera força—. Així i tot tenen l’avantatge que els casos de corrupció ja queden allunyats en el temps. El PP haurà de batallar per no perdre la representació municipal, ja que en les darreres eleccions va obtenir tan sols el 5,74% dels vots. La tendència a escala nacional podria portar-los a no ser presents al plenari de l’Ajuntament. Finalment, un cop més, la gran incògnita serà quin augment pot tenir C’s seguint la seva tendència nacional dels darrers 2 anys. Actualment disposa de 3 regidors i segons com evolucionés podria esdevenir primera força.

Les tres forces vinculades a l’espai independentista —CiU/PDeCAT, ERC i Crida/CUP— varen sumar el 2015 un total de 34.628 vots i 12 regidors, a dos de la majoria absoluta. Un resultat històric a la cocapital vallesana. Així i tot, a les eleccions del 21D van acumular un total de 52.282 vots. Això els atorga un ampli marge de creixement que en cas de saber-lo consolidar els podria portar a la majoria absoluta que els permetria mantenir amb facilitat l’alcaldia en mans d’un independentista. Cal tenir present, però, que C’s batallarà per quelcom semblant, ja que en les passades eleccions parlamentàries fou primera força municipal amb 35.502 vots, 25 mil més que a les municipals del 2015.

Lleida

La capital de ponent ha estat tradicionalment un gran feu socialista on en moltes ocasions han obtingut la majoria absoluta dels regidors del consistori. El 2015, però, va iniciar-se el decreixement del partit passant de 15 regidors a 8 —van perdre la majoria absoluta— i del 42,06% dels vots al 24,67%. Aquest enfonsament ve marcat, en primer lloc, per un desgast en la figura d’Àngel Ros, que fins ben entrat el procés d’independència havia mantingut una bona valoració per part de la ciutadania. El fet de situar-se en el sector ‘sobiranista’ del PSC l’havia ajudat a mantenir un vot més o menys transversal en l’àmbit municipal. L’altre element que explica el descens és la tendència a escala nacional —accentuada a Lleida per ser una ciutat més lligada al catalanisme que les ciutats de l’àrea metropolitana on el PSC també hi té els seus feus— que ha fet que el partit hi anés perdent suport elecció rere elecció.

El fet que Àngel Ros el 2015 pactés amb C’s i el PP per mantenir-se al poder, tot aplicant una política anticatalana per la pressió de la força taronja; sumat al gir ideològic que l’ha portat a defensar l’aplicació de l’article 155 a conseqüència del qual la Generalitat intervinguda no va poder evitar que s’enduguessin les obres de Sixena del Museu de Lleida; fa que per les eleccions de l’any que ve s’esperi un nou ensorrament electoral del PSC a la ciutat. De fet, Àngel Ros, preveient aquest escenari, ha decidit acceptar l’oferiment de José Borrell de ser ambaixador espanyol a Andorra. El seu successor, Fèlix Larrossa, no sembla que pugui ser capaç d’aturar l’hemorràgia socialista al consistori.

Tenint en compte que Lleida és la ciutat més gran de Catalunya on el 21D l’independentisme va superar el 50% del total de vots emesos, fa pensar que si les forces locals favorables a la república catalana saben construir una candidatura o candidatures potents, podrien ser capaces fins i tot d’obtenir la majoria absoluta del consistori. Cal dir, però, que el punt de partida —11 regidors de 27— és una mica pitjor que en altres llocs com per exemple Sabadell. D’altra banda, cal tenir present que C’s fou primera força en les eleccions del 21D. En cas que l’independentisme no sumés majoria absoluta i C’s o el PSC obtinguessin la primera força municipal facilitaria que l’alcaldia es mantingués en mans de l’unionisme.

Tarragona

Tarragona també ha estat una ciutat complexa per l’independentisme. Actualment l’alcaldia de la capital costanera està en mans del PSC. La sociologia espanyolitzada de la ciutat li permet governar en coalició amb el PP. El bloc del 155 hi ostenta una àmplia majoria absoluta de 17 regidors (PSC 9, C’s 4 i PP 4). L’independentisme hi té 9 regidors (ERC 4, CiU 3, CUP 2). El darrer regidor de l’Ajuntament està en mans d’ICV.

La situació actual, sumada al fet que el 21D C’s va ser primera força política a la ciutat amb prop del 35% dels vots —a 17 punts de la segona força, ERC— fa pensar que és totalment improbable que l’independentisme assoleixi la majoria absoluta dels regidors. L’únic escenari en què l’alcaldia és possible seria fent que el bloc del 155 perdés la majoria absoluta i aconseguint ser la primera llista o bé, incloent-hi el suport del bloc dels comuns per assolir la majoria absoluta dels regidors.

A les eleccions municipals del 2015 les tres forces sobiranistes varen sumar 15.670 vots. El 21D, 26.757 vots. Només aconseguint revalidar el nivell de mobilització de l’independentisme del 21D hi ha opcions de guanyar l’alcaldia, sempre que el bloc del 155 no sigui capaç de fer el mateix.

Mataró

La capital del Maresme és segurament el municipi de Catalunya amb un consistori més fragmentat. Un total de 9 forces polítiques diferents es reparteixen les 27 cadires de l’Ajuntament. Actualment el govern està en mans del PSC per ser la força més votada. El fet que cap dels blocs sumés una majoria absoluta va facilitar aquest fet. El bloc del 155 té 11 regidors al consistori. A més, és un dels pocs ajuntaments on PxC, partit clarament unionista, hi conserva la representació amb un regidor. L’independentisme també hi suma 11 regidors. Dels altres 4 regidors 3 es varen presentar per una llista propera a Podem —tot i que ara alguns d’ells s’alineen amb Albano Dante Fachín— i un correspon a ICV-EUiA.

Mataró és un dels casos més clars on si una llista de l’independentisme hagués estat la més votada molt probablement estaria governant el municipi. L’enorme fragmentació i pluralitat del municipi fa quasi impossible la suma d’una majoria absoluta de regidors i en aquests casos la llista més votada sempre acaba governant. Caldrà veure si a les eleccions vinents es manté aquesta fragmentació, o bé si algunes forces s’uneixen o perden la representació. El candidat més clar a perdre-la seria PxC, que des dels mals resultats del 2015 —en part per l’auge de C’s— ha quedat totalment desactivada en l’àmbit nacional.

L’independentisme a les municipals del 2015 hi va sumar un total de 17.884 paperetes. En canvi el 21D, les tres forces sobiranistes hi varen sumar més de 30.000 vots, quasi el doble. De manera que el bloc republicà té molt de marge per créixer i aspirar fins i tot a una majoria absoluta. Tot dependrà, sobretot, del nivell de mobilització que aconsegueixi C’s, que el 21D va treure 21.000 vots. També serà interessant veure com es configura l’espai dels comuns al municipi, donada la fragmentació actual que hi tenen.

El maig es va presentar a la ciutat el manifest “A Mataró, posem-nos d’acord” amb l’objectiu de promoure una candidatura unitària de l’independentisme a la capital del Maresme. El juny ja havien aconseguit més de 1.000 signatures de suport al manifest. Caldrà veure com s’acaba concretant aquesta iniciativa, que en cas de ser satisfactòria podria portar a una alcaldia independentista a la ciutat.

Santa Coloma de Gramenet

Santa Coloma de Gramenet és un dels feus tradicionals del partit socialista. L’actual alcaldessa, Núria Parlon, governa amb una majoria absoluta de 14 dels 27 regidors del municipi. Després de l’esclat del Cas Pretòria que esquitxava l’alcalde de la localitat, Bartomeu Muñoz, que va dimitir i Parlon li va prendre el relleu. Des de llavors l’alcaldessa s’ha consolidat com una figura important del socialisme i amb una notable valoració municipal. A les darreres municipals va aconseguir el 40% dels vots que són els que li varen permetre obtenir la majoria absoluta que no tenia.

A part dels 14 regidors del PSC, el bloc del 155 compta amb 3 regidors de C’s i 2 del PP, cosa que els hi atorga una amplíssima majoria de 19 regidors que només una gran catàstrofe els podria fer perdre.

En el cantó de les forces independentistes hi tenim només els 6 regidors de Som Gramenet, força ciutadana de base que ocupa l’espai dels Comuns i la CUP al municipi. Així i tot, la llista electoral, com en altres municipis de l’àrea metropolitana, va quedar vinculada electoralment al partit independentista. Caldrà veure si en les eleccions de l’any vinent hi ha enfrontament entre les dues forces per veure qui controla la llista o bé si a escala local es manté la unitat i eviten qualsevol conflicte. Que Santa Coloma és un municipi complex per l’independentisme ho demostra el fet que ni els convergents ni ERC hi tenen representació municipal. Els republicans es varen quedar a 24 centèsimes d’entrar a un municipi on no han tingut representació des d’abans de la dictadura franquista. Els convergents varen perdre els 2 regidors que hi tenien i van aconseguir sumar tan sols el 3,63% dels vots, lluny del llindar del 5%. En aquest context, una llista de les dues forces els hauria donat molt probablement 2 regidors que s’haurien sumat als 6 de Som Gramenet i que podrien haver evitat la majoria absoluta de Parlon. El ple municipal es completa amb els 2 regidors que hi té la coalició d’ICV-EUiA.

L’independentisme a poc a poc es va fent un forat a la ciutat, però la batalla s’espera llarga. El fet que Som Gramenet rebés votant que eventualment no es podria definir com a independentista fa difícil una comparativa amb les eleccions al Parlament del 21D. Si en les municipals del 15 les tres forces que reberen votant independentista varen sumar 11.409 vots, el 21D les tres forces en format ja explícitament independentista en varen treure 13.080. Aquests resultats, però, no permeten en cap cas pensar en un escenari remot en què l’independentisme obtingués l’alcaldia. L’objectiu al municipi, segurament, seria que totes les llistes independentistes que es presentin obtinguin representació, de manera que cap vot independentista es perdi i es maximitzin els resultats d’aquest espai.

Reus

La capital del Baix Camp és l’única ciutat de Catalunya de més de 100.000 habitants amb majoria absoluta independentista. El municipi va aprovar per majoria absoluta del plenari la seva adhesió a l’AMI tot just després dels darrers comicis. Les quatre llistes de partits vinculats a l’independentisme amb representació hi sumen un total de 17 regidors —7 de CiU, 6 de la CUP, 2 d’ERC i 2 d’Ara Reus—. En canvi el bloc del 155 només hi té 10 regidors —4 de C’s, 4 del PSC i 2 del PP—. Tot i aquest escenari inicialment positiu pel bloc republicà les alarmes varen saltar el 21D amb la victòria de C’s a la ciutat amb 12 punts de diferència respecte a la segona força, que fou JxCat.

Un sector de l’independentisme no vol sorpreses i s’ha posat mans a la feina. La iniciativa Primàries Reus va sorgir tot just unes setmanes després que Jordi Graupera llancés la proposta de fer unes primàries de l’independentisme a Barcelona.

L’espai dels comuns no té representació municipal al consistori i només hi ha una llista externa als partits parlamentaris sota el nom d’Ara Reus amb 2 regidors. Aquesta candidatura fou impulsada per Jordi Cervera l’any 2011 després d’abandonar CiU. Actualment forma part del govern municipal conjuntament amb el seu antic partit.

Les incògnites de cara les eleccions de l’any que ve són, doncs, diverses. Fins a quin punt C’s, que actualment és tercera força, sabrà mobilitzar el votant del 21D i tenir opcions a ser primera força? En quin format es presentarà l’espai convergent al municipi? Mantindrà la CUP els 6 regidors que va obtenir el 2015, fruit sobretot de la seva lluita contra la corrupció municipal? O bé ERC li guanyarà un espai electoral que potser li és més propici? Els comuns aconseguiran representació municipal presentant una candidatura més àmplia que no pas la vinculada a ICV del 2015? Primàries Reus aconseguirà l’objectiu d’agrupar l’independentisme —o si més no una part—?