Neofeixisme emergent

Vèiem l’aparició i la força electoral de l’extrema dreta a Europa i no ens adonàvem que també la teníem organitzada a l’Estat espanyol, això sí, donant suport a la monarquia i a la Constitució com excusa.

En poques setmanes hem vist agressions a ciutadans que exhibien el llaç groc que reivindica els presos polítics, penjaven llaços en espais públics i plantaven creus grogues a les platges.

També hem vist elements de la cordada intransigent retirant estelades i rètols en favor dels presos polítics. Però finalment el més greu ha estat l’atac a la senyera, bandera oficial de Catalunya.

A Jaén s’ha descobert adoctrinament espanyolista a infants en una escola, mentre segueix el record de l’“A por ellos” que se sentia a Castelló i Algesiras envoltat de banderes espanyoles onejant en el moment de la sortida de l’expedició de guàrdies civils cap a Catalunya per “lluitar” contra l’independentisme i l’1 d’octubre.

D’alguna manera segueix la violència, ara psicològica, amb la pressió constant de l’Estat sobre la política independentista. El socialisme no aporta solucions ni les proposa. No n’hi havia de solucions al PP i ara tampoc al PSOE.  El plantejament oficial del govern socialista espanyol és seguir igual que abans, cosa que Catalunya no vol.

Estem obligats a denunciar tots els aldarulls, actes de violència i desordres públics que es produeixin amb l’excusa de defensar la unitat d’Espanya a Catalunya i els drets de “los espanyoles” de Catalunya, sigui qui en sigui el responsable. Lamentablement massa càrrecs de Ciutadans apareixen entre les persones identificades, la qual cosa els inhabilita per fer com diuen una política constructiva. Gent així, violenta, intransigent, intolerant, impositiva,  no té ni pot tenir credibilitat ni està legitimada per accedir a cap espai de poder en democràcia. Per a ells la democràcia no és més que un mitjà per fer-se amb tot el poder i eliminar els contra opinants.

L’extremisme violent ha arribat a tot l’Estat. Es basaran en l’actitud creixent a l’Europa reaccionària de no acceptar la immigració africana. El racisme i la discriminació trencaran amb el dret a la igualtat, serà la ruptura real amb la legalitat i l’ordre constitucional que només serveix per anar contra Catalunya.

Amb la feble democràcia de què disposem, els dirigents polítics que semblen ingenus haurien de prendre les mesures adequades per impedir que uns pocs, vestits de constitucionalistes i de ferms defensors de la monarquia, intentin destruir la democràcia i la política dels drets humans per imposar un règim absolutista.

Hi ha qui s’ha cregut, perquè ho deien els líders del PP i els mitjans espanyolistes, que el feixisme s’havia instal·lat a la Generalitat. Ara han descobert que això no era veritat, perquè el feixisme estava amagat dins de les files dels partits conservadors.

La dreta reaccionària espanyolista també coneguda com l’extrema dreta emergent, ha aparegut a Catalunya ben vestida i amb bons fadrins. Cal que la llei actuï i la impunitat no els protegeixi.

No se sap ben bé si el que volen aquesta gent és guanyar una fama que va distingir els “conquistadores”, destruint el que faci falta per conquerir el govern d’un poble que persegueixen perquè no parla la seva llengua. La vanitat és la seva divisa.

Els neofeixistes d’avui no cremen els llibres catalans perquè això està mal vist des de temps dels nazis. De moment només agredeixen gent gran i treuen llaços grocs i banderes que porten les quatre barres. El 17 d’agost veurem moltes banderes espanyoles preparades per donar glòria al rei de les Espanyes que tan poc estima Catalunya.

Com diria José Cadalso, desconeixen que la veritable glòria està en la virtut, la cultura i la bonhomia, afegint-hi ara el respecte al peculiar caràcter de la nació catalana, en lloc  de practicar la tirania que ja van aplicar fa segles a les Amèriques. No veuen que els temps han canviat i les seves solucions van contra la democràcia i la raó.