Quan el llop es disfressa de xai

A voltes no són necessàries gaires paraules per descriure un fet. Perquè per més que la realitat és sempre susceptible de veure’s amb ulls més o menys amables, de ser amagada, de ser tergiversada, de, senzillament, voler ser ignorada; sigui com sigui que hom se la miri, la realitat sempre és la què és.

Tothom coneix el conte del llop que es disfressa de xai. Em sembla que en això no hi ha diferències generacionals i a tots ens ve amb nitidesa la imatge. L’hem vist tants cops! Ens l’han explicat de tantes diferents maneres, l’hem pogut gaudir en dibuixos a paper o en pantalla, hem aplaudit als titellaires representant-lo.

Per tant, hauria de ser fàcil i meridià, veure quan darrere la imatge d’un xai, s’amaga un llop. Però, malauradament, no sembla que sigui així. Hi ha qui no ho veu o no ho vol veure.

Sota l’acurada imatge i la suavitat de formes del Sr. Pedro Sánchez s’amaga una bèstia despietada. L’objectiu del llop és menjar-se els porquets. El del Sr. Pedro Sánchez, acabar amb l’independentisme.

I ho vol fer, no tan sols fent el que ja han fet altres. Ell, no tan sols també nega allò que és evident, com ho és el dret a l’autodeterminació dels pobles. Ell, no tan sols també enganya quan nega que la Constitució espanyola ens reconegui aquest dret. Ell, no tan sols també va estar d’acord amb l’aplicació del 155. Ell, no tan sols també tornaria a perseguir a aquells qui, davant la incapacitat de diàleg, optessin novament per la unilateralitat. Ell vol anar molt més lluny. Vol assegurar-se la victòria. Ell pretén canviar el codi penal per a fer-lo a mida dels seus propòsits. Ell vol equiparar els actes democràtics i no violents amb una insurrecció armada amb vessament de sang. Ell vol fer llei allò que fins ara únicament havia estat una interpretació partidista, interessada i barroera del poder judicial. Ell vol estar per damunt d’allò que el dret internacional atorga a tots els pobles.

Si tornem al conte, no sé vosaltres, però veient com ve el llop disfressat de xai, molt em sembla que faríem bé de fer servir aquella dita popular que diu “cames ajudeu-me” i començar a córrer junts en direcció a la llibertat.