Primàries, una sortida republicana a la situació actual

El diagnòstic polític català no trigarà a demostrar que l’autonomisme és una vegada més un cul de sac per a les aspiracions democràtiques i nacionals dels catalans. Ni ERC ni PDeCAT podran, per si sols, desbloquejar aquesta situació des dels despatxos governamentals. Cal una nova mobilització social i cívica per rellançar l’ideal sobiranista. Aquesta mobilització, llevat que passi res diferent per sorpresa, s’anomena primàries.

Cada municipi pot crear un grup motivador de les primàries, i per mitjà d’un sistema i reglament de funcionament, confeccionar una llista unitària del republicanisme després de la presentació i votació d’una determinada quantitat de candidats que hauran de presentar i defensar les seves propostes, fora dels paraigües dels partits i explicant amb detall com fer-ho.

Motivar la població per assumir una d’aquestes propostes de renovació democràtica, ja que les llistes són transversals i obertes, unides per un projecte comú de treball cívic, és la dificultat inicial. El grup inicial té la voluntat de proposar i demostrar a la resta de gent del poble o ciutat que per aquest mitjà podrà triar directament com confeccionar la llista. A les primàries sobiranistes les llistes són obertes. Un cop elegida la llista unitària i ja de forma tancada d’acord amb la legislació oficial vigent, és la que es presenta a les eleccions municipals de forma ordinària per mitjà d’una candidatura instrumental però que tothom sap que és mixta, formada per independents, partits desconeguts, gent d’ERC o la CUP i també de JxCAT o del PDeCAT, en el millor dels casos.

La complicitat republicana és el motor per fer-ho possible, i aquesta complicitat és el que pot permetre que agafin les regnes de les institucions municipals persones amb el suport i l’aval transversal per defensar i fer valer els valors compartits d’igualtat, legalitat i fraternitat, i conduir, en conseqüència, la seva acció política en una aportació decisiva per materialitzar la república independent de Catalunya.

Per tant, cal un nucli inicial de persones que entenguin que cal posar en contacte els candidats i les llistes que històricament hi ha al municipi, i tot seguit obrir el ventall a més participació de tota mena de persones compromeses, per proposar un mecanisme per triar una sola llista sobiranista, plural i compartida. Aquest mecanisme ha de ser democràtic (amb votacions) i amb totes les garanties, a fi que no sigui discutit per defectes formals o de procediment. Un reglament interessant per poder imitar seria el que adoptés Primàries.Barcelona, ja que sembla que està essent objecte de diversitat d’aportacions i millores.

A les eleccions primàries, per debatre i formar una llista republicana, al marge del fet que hi hagi llistes que també es diguin independentistes, és imprescindible un procés electoral i unes votacions d’acord amb un sistema que garanteixi que voten els mateixos que poden fer-ho a les eleccions municipals oficials i també que no existeixi frau o similar, amb dobles vots o votants inexistents.

La dificultat de partida és diferenciar la candidatura a primàries de l’organització de primàries. En el cas de Barcelona, el fenomen de Jordi Graupera, conegut mediàticament i brillant intel·lectual, facilita aquesta tasca. Però així i tot, els voluntaris de les primàries tenen un repte d’organització i de projecció que, sens dubte, també serà la clau d’aquesta iniciativa política.

Hom entén el mecanisme de primàries republicanes com una manera d’unir forces per arribar a les institucions amb més suports socials i organitzacions de base, en una semblança del que van ser, amb gran esforç i dedicació, les consultes populars sobre la independència i que van culminar amb el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017.

L’objecció principal, provinent dels partits existents, consisteix en una possible incapacitat de modular el plantejament sobiranista que els hi sembla que podria fer perdre votants, tot obtenint un resultat estratègicament desafortunat. Envers això, cal dir que la voluntat de seducció de les forces republicanes ha de ser sincera i oberta, i precisament per això, hom tindrà clarament el convenciment de la seva bondat: servei al ciutadà i rabiosa igualtat.

El vigor associatiu i la voluntat popular són els elements d’arrencada per fer possible aquest esdeveniment col·lectiu per enfortir i, si és el cas, renovar la classe política de la república independent de Catalunya.