Espanya va denegar l’extradició a Alemanya de l’excap de seguretat de Hitler

El febrer del 1996, uns mesos abans que José Maria Aznar aconseguís ser investit president del Gobierno de España, l’Audiència Nacional espanyola va denegar l’extradició de l’exoficial de l’exèrcit nazi, Otto Remer, que era reclamat per la justícia alemanya pel delicte d’instigació a l’amotinament dels pobles en unitat d’acte amb incitació al racisme. Remer negava el genocidi contra el poble jueu exercit pel nazisme i l’ús de cambres de gas en els camps de concentració.

L’Audiència va al·legar en la seva sentència que no es complien els requisits per la “doble incriminació” ja que no existia en la legislació penal espanyola cap figura delictiva equivalent a la que esgrimia la justícia d’Alemanya. De fet, en la sentència el tribunal espanyol al·legava que la provocació al delicte de genocidi “suposa com a exigència típica la incitació directa a la destrucció o desplaçament d’un grup nacional ètnic, racial o religiós, en tant que els fets suposen negar una veritat històrica, però que no suposa una incitació directa a la destrucció de la raça jueva”.

A Remer se’l reclamava per ser responsable de la publicació de la revista Remer Depeche en la qual expressava les seves idees en relació al genocidi. És en aquesta revista on negava que s’hagués produït l’extermini del poble jueu per part del nazisme i, a més a més, es feia proselitisme de l’odi racial cap a persones immigrades, gitanos i jueus.