«LA TERRA QUE SAGNA»: preludi, de la #PrimaveraCatalana

El passat 20 de març a les set de la tarda, a l’Espai Òmnium de Manresa, tingué lloc l’acte de presentació del volum: “LA TERRA SAGNA: l’1 d’Octubre dels poetes”.

Edicions de l’Albí aplegà 106 poemes per la llibertat. En prengueren part: Montserrat Aloy, Montserrat Altarriba, Ton Armengol, Jaume Bonvehí, Montserrat Butxaca, Núria Busquet Molist, Gerard Cisneros, Albert Claramont, M. Dolors Coll Magrí, Quim Curbet, Hermentera Fàbrega, Mar Fontana, Guillem Gavaldà, Xavier Giol, Jaume Huch, Anna Martínez Deu, Albert Planelles, Rossend Sellarès, Cèlia Sánchez.Mústich, Lluís Urpinell, Joan Vilamala i Vicenç Zumajo.

N’extraiem “la paraula de poeta” de l’escriptora, Montserrat Butxaca, que resa així:

SONET D’ALBADA

Venim de lluny, oreneta perduda,
com el fill que torna a casa del pare,
de la intempèrie dels mots, encara,
per habitar-te amb plenitud volguda.

Arribem a l’alba d’un temps que muda
i badem portes al doll de llum clara,
que arreu vegin el goig de ser que amara
soca i arrel, d’una pell mai vençuda.

Que no han pogut esborrar els teus camins,
ni fer que sigui hivern als teus jardins,
portem llavor de roses dins el cos.

Mireu com els ulls llauren nous celatges
i les mans fan tangibles els vells miratges.
S’alcen, d’entre les cendres, noves flors.