O Puigdemont o Puigdemont

El 21D el poble català va referendar en les eleccions il·legals pretesament autonòmiques eixides del cop d’estat 155, el referèndum vinculant de l’1-O —dia en què el poble va defensar les urnes dels atacs de l’estat colonial amb més de mil ferits, més de dos milions de vots i un resultat superior al 90% a favor de la República. El mandat democràtic va obligar a tirar endavant la Llei de Transitorietat Jurídica i la proclamació de la República mitjançant la DUI del 27N. El cop d’estat incruent va fer empresonar el govern legítim i exiliar el president Puigdemont i part del govern. Des d’aleshores, als presos polítics catalans se’ls ha negat la llibertat i s’ha iniciat la persecució sistemàtica a regidors, alcaldes i gent de la societat civil amb una prevaricació indecent per part dels tribunals espanyols, només pel fet de ser independentistes. Persegueix així les idees en una clara demostració de dictadura feixista.

El 21D es va convertir en un referèndum on l’independentisme va arrasar en vots, en vots i escons. I va legitimar de nou el president Puigdemont, únic representant votat majoritàriament com a president.

No és qüestió de noms, no. Però el pànic què l’aplicació de l’article 155 ha causat entre alguns representants polítics, ha fet que en un error estratègic brutal abandonessin la dignitat de l’1-O, els fes nosa recordar la Llei de Transitorietat Jurídica votada al Parlament i per tant qüestionessin la figura de Puigdemont argüint què cal treure el 155 i recuperar les institucions. Error, Espanya ha descobert el papus 155, i ni deixarà anar als presos, ni tornarà mai més a l’autonomia, car el que vol Espanya és la centralització de l’autogovern i allò de “hagase el cumplido sin que se note el cuidado”.

Acceptar cap altre president o presidenta que no sigui el president Puigdemont, és claudicar davant el 155 i trair miserablement al poble que valerosament va defensar les urnes l’1-O.

Per ser lliures cal anul·lar les lleis, tribunals i constitució de l’estat opressor i aplicar les pròpies, no és tant desobeir com imposar les lleis pròpies i derogar les de l’estat opressor.

El M.H. Sr. Carles Puigdemont representa els valors republicans votats l’1-O, proclamats el 27N i referendats el 21D. No acceptar el president Puigdemont i claudicar per por, embolcallant les paraules com hom vulgui, és acceptar no només la dictadura del 155 sinó a més viure de per vida sota aquesta amenaça. Si ara no ens enfrontem a l’Estat proclamant president a Puigdemont i restituint la República, ho lamentarem per anys i la repressió contra el poble català caurà com una llosa. Per tot això hom ha de restituir el Govern de la república encarnat pel president Carles Puigdemont.

Si no lluitem per la nostra llibertat, perdrem molt més que la República, perdrem l’essència mateixa de la democràcia, el dret a sufragi, el mandat del poble i tots els avenços socials aconseguits. Només el poble salvarà el poble i els partits són una mera eina al servei del poble i mai poden tergiversar la voluntat popular expressada mitjançant sufragi. Car fer-ho seria avalar la dictadura i el feixisme.
Donec perfíciam.