República ja!!? Primer, compromisos en drets humans i fraternitat

(Aquesta opinió té com a precedent l’expressada aquí, a l’Unilateral, el 23/11/2017)

1r: Drets humans.

Precedent: per llei de 2014 (Rajoy) els descendents dels jueus sefardites expulsats d’Espanya (s. XV) poden sol·licitar la nacionalitat espanyola.

Futur: quan aquest DNI i el corresponent passaport tinguin reconeixement legal per part de la Unió Europea es podria establir, a més, el DNI d’una única nacionalitat, la catalana, per a tots aquells que vulguin fer ús de l’article 15.2 dels Drets humans. Garantint a Catalunya els mateixos drets i oportunitats a qui tingui reconeguda una nacionalitat, la catalana, com a qui en tingui una més.

2n: Fraternitat

tot i considerar emocions, amb formulacions concretes, digitalitzables, i també millor amb compromisos dels representants de les parts. En tot cas, una fraternitat no sols decidida pel govern sinó també prou assumida per la ciutadania de Catalunya. Cal mostrar com instrumentar-ho. Més ben dit, és necessari demostrar-ho, amb concrecions fetes públiques i creïbles per a aquells que valoren més, de forma racional o emocional, la fraternitat que la independència. Sí, penso en no pocs votants dels Comuns, del PSC i potser també de Ciutadans. S’ha d’assegurar que en el referèndum de la primera Constitució de la República catalana, és a dir, quan de veritat podrem començar a ser República, els vots afirmatius superin de llarg el 47,5% dels vots a candidatures independentistes el 21D.

“Espanya (o Madrid) ens roba”. 2n) Les comunitats autònomes d’Espanya on hi hagi més precarietat social i d’on siguin originaris un nombre prou elevat de ciutadans de Catalunya que també vulguin i puguin mantenir la nacionalitat espanyola. 3r) Aquells col·lectius d’arreu del món més necessitats, que sols puguin retornar-nos paraules o llàgrimes d’agraïment, des de lluny o a casa com a refugiats.

guanyat el referèndum per la independència d’Escòcia. Es pot abandonar: ho han fet tres estats (Irlanda el 1949).

” fomentant la cultura que volem ser lliures per establir la nostra relació i compromisos amb Espanya. Una nova relació pactada, sense que calgui cap trencadissa ni que quedem fora de la Unió Europea. Una cultura de llibertat que també hauríem de promocionar amb les altres comunitats autònomes sense voler donar lliçons a ningú, però amb sinceritat fraternal i segons la dita castellana: “Dios dijo amaros como hermanos, no como primos”.