L’ignorant Albiol

Em vaig quedar de pedra quan, el passat dimarts, vaig sentir de boca del flamant president del PP a Catalunya afirmar, en una entrevista a RNE, que “Puigdemont se ha pensado que es Francesc Macià, que acabó entre rejas”. Algú que sàpiga mínimament d’història sabrà que el president Macià va ser empresonat el 1926 per les autoritats franceses per haver intentat (per les armes) envair Catalunya per Prats de Molló, durant la dictadura de Primo de Rivera. El delicte va ser tan flagrant que la condemna va ser de tan sols dos mesos de presó i 100 francs simbòlics de multa, i menys de cinc anys després Macià ja era el president de la Generalitat restaurada. Vaja, que el govern de França es va limitar a salvar les aparences. Si és això al que es refereix Albiol, aleshores, certament a Puigdemont se li presenta un futur prometedor.

Però ens temem que l’amenaça d’Albiol no anava per aquí i que en el fons es referia al president Lluís Companys en comptes de Macià. Companys va ser condemnat a 30 anys de reclusió major per l’intent de cop d’Estat contra la República d’octubre de 1934, però setze mesos més tard dels Fets d’Octubre ja tornava altre cop triomfador a Catalunya. Tant un cas com l’altre, doncs, demostren que la realitat política no es dirimeix als tribunals.

No sé si a Albiol l’ha traït la ignorància o la consciència, i en el fons reconeix que el govern del PP es comporta amb Catalunya com en l’època de Primo de Rivera o de Franco. Perquè no crec que el desconeixement d’Albiol arribi fins al punt d’ignorar que Macià no morí entre reixes, sinó al llit i sent president de la Generalitat. En canvi, qui sí que morí entre reixes i afusellat pel govern de Franco pel sol fet d’haver estat President de la Generalitat, va ser el president Companys (vegeu el sumaríssim).

El problema dels partits sucursalistes a Catalunya és que ens imposen uns líders que a la seva ignorància afegeixen la mala fe. I així anem.